En aquesta entrada es passa de la lletra r a la s

Potser ronser i sacsament i rossegall (de les faldetes) són els mots més oblidats o, avui, menys usats.

M’ha fet gràcia allò de “fer la torniola deveers el safretx”, acció de nins o bergantells desocupats i sense saber bén que que fer. Una situació de l’ahir ben perduda

ronser (o ronsero), -era m. i f. i adj. Fer el ronser (o el ronsero, sense forma femenina): retardar-se en la feina, en el moviment, en l’acció; moure’s amb indecisió; cast. roncear.Havia ullada una de les bergantelles de la vetla y ab excuses de sa germana, hi feya el ronsero cada vespre, Galmés Flor 154.

rossegall (o arrossegall). m. ∥ 1. m. Porció de vestit o altra cosa que rossega; cast. cola, rastra.El rossegall de les faldetes arreplegava la murta, Galmés Flor 72

ruixat m. ∥ 1. m. Pluja forta però de curta durada; cast. chaparrón, chubasco.La nigulada esclatà en un ruxat sorollós, Galmés Flor 122.

ruptura f. Acció de rompre; cast. ruptura.b) f. En sentit figurat.La ruptura ab en Jaumet va esser violentíssima, Galmés Flor 170.

rutilació f. Acció i efecte de rutilar; cast. rutilación.El firmament era blau… amb rutilacions de diamant, Galmés Flor 19.

sa o sà, sana adj.: cast. sano. 2. adj.: Que expressa o mostra salut.Mostrant-li sa cara acalorada y sana, Galmés Flor 21

sacsament m. Acció de sacsar; cast. sacudimiento, zabuqueo. Esplendidesa de formes… ab sacsaments de plètora, Galmés Flor 11.

sacsejant adj. Que fa sacsades.Bosses a les galtes una mica sacsejants, Galmés Flor 61.

safareig (i dial. safreig). m. ∥ 1. m. Dipòsit artificial, fet de parets de pedra o de ciment, per a contenir l’aigua procedent d’un riu, sèquia, sènia, pou, etc., destinada a regar ( cast. alberca, estanque.Feyen sa torniola devers el safretx, Galmés Flor 15

sagrament (i ant. sacrament). m.: cast. sacramento Sagrament de l’altar o Santíssim Sagrament: l’Eucaristia; Jesucrist present en l’hòstia.Els raigs de la llàntia del Sagrament, Galmés Flor 88