Ahir, amb na Neus i uns amics, vàrem anar a l’entrega dels «Premis, Honors i Distincions» que el Consell de Mallorca va fer al Teatre Principal, de Palma, amb motiu de la Diada de Mallorca, que commemora la jura de Privilegis i Franqueses per part de Jaume II, el 1276.

La nostra assistència estava motivada perquè entre els homenatjats hi havia el nostre amic Tomàs Martínez, que va rebre a títol pòstum, de la mà de la seva dona, na Xisca Grimalt, la Medalla d’Honor i Gratitud i un diploma «per haver posat la llavor de nombrosíssimes iniciatives de caire social, ambiental i cívic, per la seva generositat i solidaritat, i per la tasca incessant i compromesa en defensa de Mallorca i la seva cultura», tot i que a la presentació només es va fer esment d’un dels seus darrers projectes: la recuperació de les neules calades que endiumengen les esglésies per les festes de Nadal. Entre d’altres homenatjats hi havia en Pere Sampol, el poeta Antoni Vidal Ferrando, Cucorba, el gremi de margers, en Tomeu Penya, en Michael Douglas…

Està molt bé que el Consell de Mallorca reconegui la feina que han fet les persones o institucions en favor de la nostra cultura, la solidaritat o l’empresa local, però no vaig trobar adient que el president Llorenç Galmés aprofitàs l’avinentesa per fer una espècie de míting polític i destacàs els projectes del seu govern, a més de deixar caure una lleugera crítica cap a l’anterior. A l’acte, els protagonistes havien d’esser només els homenatjats, no el partit que actualment governa el Consell.

I, de pas, també consider que la festa del 12 de setembre no està gaire arrelada entre els mallorquins, que, fins fa pocs anys, celebràvem només la Festa de l’Estendard, quan Jaume I va conquerir l’illa, el 31 de desembre de 1229. El canvi de dades només respon al rebuig que els sectors més conservadors senten cap a tot el que fa olor de Catalunya.