Es demanava Wagensberg en un dels seus coneguts aforismes si “¿És l’atzar un producte de la nostra ignorància o un dret intrinsec de la naturalesa?”. Vaig recordar la cita ahir mateix ja que em va semblar un dia de bajanades aparents.
Una referida a la llengua i l’altre als plàstics.
A – Com és possible que, en temes de llengua encara s’estigui en aquesta situació?. Talment com si el Govern, despreciant les preclares aportacions de la ciència, declaràs que la Terra és plana o que totes les dones provenen d’una costella d’Adam.
L’Advocacia de l’Estat…
Vergonya!
B – L’altra té relació en l’habitual centralisme autoritari a que ens tenen acostumats els castellans.
Justament el mateix dia en que apareix l’estudi on es demostra la incorporació en el cos humà de restes de plàstics amb una anàlisi d’orina a determinades personalitats de l’Estat entre els quals hi ha en Pau Debon que, com bé sabeu, te una cama llorencina), l’Estat considera que el Govern no és qui per limitar l’ús innecessari dels plàstics en els comerços.
Dia de bajanades!