Es singular, complex i màgic el tema de la comunicació humana. A vegades les paraules diuen una cosa i el cos una altra. A vegades, per múltiples i diversos motius, posam barreres selectives sobre el que volem, o no, emetre o rebre…
Com la comunicació humana, el cotó de la flor de la vidalba és lleuger i subtil…però si el vent li ajuda pot espargir llavors fins a llocs insospitats.
No podem incidir allà on no arriba el nostre missatge o la nostra escolta.