A la fí!. Després de 15 anys de feina, d’anades i vengudes , s’ha inaugurada la “Casa Blai Bonet. Centre de poesia” de Santanyí. La premsa digital se’n va fer ressò (arabaleras.cat,)
Blai Bonet va ser un dels molts lletraferits que en feren costat en aquella I Setmana Cultural en honor a Salvador Galmés. No li havíem demanat cap escrit -tampoc sabem si hi hagués accedit- per al “Flor de Card” extraordinari, però va venir a algun dels actes programats, va estampar una bella frase en el Llibre d’Honor del Club i veient les pel·lícules de Miquel Rosselló es va oferir per fer un guió d’alguna de les obres galmesianes.
El fet que Santanyí, sempre de govern municipal conservador, tengui un centre de poesia i alhora de reconeixement a Blai Bonet em remou una certa enveja, enveja positiva, i fa pensar amb la dissort (?) de no poder disposar d’una casa Salvador Galmés a Sant Llorenç.
I en vam tenir bona ocasió!.
Si no recordo malament -ja em perdonareu si no fos així- quan “la Caixa” va decidir vendre la part superior de la casa de Salvador Galmés -on ara a la planta baixa hi te les oficines “Caixabank”- Mateu Puigròs, aleshores el nostre batle, era Conseller de l’entitat. Em consta que hi va haver certs intents que no arribaren a quallar. No arribarem a saber mai per on es va perdre tal ocasió.
Cert és que aquest darrers anys es fa una recordança a Salvador Galmés a l’entorn del 25 d’abril dia de la seva defunció, i que l’antiga carretera d’Artà porta ara el seu nom. Cert és que l’Ajuntament a la seva web, a l’àrea de cultura, hi manté una finestra oberta amb el seu nom; com també que del seu arxiu personal en queda ben poca cosa…però potser, incloure’l en aquesta xarxa de cases de la Fundació Literària de Mallorca el mantendria encara més present.