Calaix de sastre

El diccionari defineix aquesta expressió com a “conjunt de coses diverses i desordenades”, i això vol ser aquesta secció: un calaix on poder-hi encabir qualsevol cosa que me cridi l’atenció.Avui parlarem de l’afinació dels instruments musicals. Abans de començar un concert, l’orquestra, la banda de música, el quartet, el solista, afinen els seus instruments i ho fan d’acord amb un convencionalisme establert: la nota que prenen com a referència és el LA, o sigui la nota que es troba cinc tecles blanques a la dreta del DO central del piano. També se la coneix com a LA 440 perquè el so d’aquesta nota produeix una vibració de 440 Hz (o sigui 440 cicles per segon).

Sabíeu que abans de l’any 1939 aquesta nota produïa una vibració de 432 Hz?

El ministre nazi de propaganda, Joseph Goebels, dictà un decret, l’any 1939, pel qual instava a tot el món a afinar el LA a 440 Hz. L’any 1953, l’Organització Internacional de Normalització (ISO) incorporà aquest decret amb el rebuig del professor Dussaut, del Conservatori de París i 23.000 músics francesos que s’hi oposaren i demanaren que es mantingués l’afinació del LA a 432 Hz.

Quina diferència hi pot haver en afinar un instrument a partir d’un La a 440 Hz o a 432 Hz? En seguirem parlant …

 

 

4 pensaments a “Calaix de sastre

  1. Pot ser tengui alguna cosa a veure amb que els 432 Hz produeix un sò amb més ‘consonància’ a la naturalesa (?), i en canvi els 440 produeix una sensació de incertesa, inseguretat, temor….?
    Desde que ho faig sabre vaig afinar els pinyons de sa meva bici a 432…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.