Economia humana versus economia que infla bombolles

Us presentam un bon article d’Agnès Torres que reflexiona sobre l’economia actual:

M’agradaria oferir una petita incursió en el camp de l’economia, basant-me en el que he après arran d’escoltar vàries vegades a Joan Melé, tal i com ell es defineix, un banquer orgullós de ser-ho. Subdirector de Banca Ètica i escriptor del llibre Dinero y Conciencia, ¿A quién sirve mi dinero?, la seva proposta és una manera de fer i d’entendre l’economia amb molt de sentit comú.

Vivim un temps molt especial, tots i totes ens hem adonat. I sense cap dubte moltes coses s’hauràn de canviar. Volem que les coses es canviïn cap a millor, no estam segurs que les mesures dels qui governen sempre es prenguin tenint en compte un desenvolupament subsegüent sa, en altres paraules, que siguin beneficiàries a llarg termini. Volem doncs, pensar què podem fer per a superar les circumstàncies que ens han portat a la crisi, sortir-ne i que no torni a repetir-se, per a què els nostres fills, néts i renéts (i tota la humanitat) puguin gaudir de la terra i de la societat, sent-hi creatius i tenint drets i cert benestar autèntic, que sabem que no té a veure amb la possessió de luxes innecessaris.

La proposta de Joan Melé és una proposta des del sector més desprestigiat, des de l’economia. L’economia és del que ningú parla, perquè ningú sembla saber-ne i perquè se considera patrimoni dels “experts”. I, per altra banda, en el fons, sabem que els experts amb les seves teories poc fan per a millorar la nostra situació, la situació de tots. Així que volem mestres que ensenyin, polítics que governin, metges que prenguin cura de la nostra salut. Però què volem dels economistes?

En primer lloc Joan Melé ens convida a reflexionar sobre el significat de la paraula economia. Economia ve de “oikos” que significa casa. Som persones i estam aquí a la Terra, necessitam actuar-hi, necessitam d’alguna manera “transformar-la”. I per altra banda, ens necessitam els uns als altres, no som autosuficients: algú ens fa la roba, algú ens cull les fruites que mengem, algú ensenya els nostres fills, nosaltres també oferim alguna cosa. Llavors l’economia és “la relació entre éssers humans, el seu treball i la terra”.

Primerament aquestes relacions d’intercanvi de béns i serveis es feien directament, després va venir la moneda i, encara, finalment els doblers són majorment electrònics. Avui amb un clic es pot comprar qualsevol cosa a qualsevol part del món. Això implica una pèrdua gradual de consciència respecte al procès inicial del bescanvi. L’ús dels doblers tal i com els coneixem avui requereix un esforç de consciència. I és que tot avanç tècnic, per a què sigui ètic, requereix un avanç a nivell de consciència.

Per una banda hem de tenir en compte que el fet quotidià de comprar no és un fet banal. El fet de comprar un producte o un altre té unes conseqüències. I, mirat pel costat bó, implica que escollint conscientment estam fent un acte de llibertat i prenent una decisió pel que fa a com volem que sigui el món on vivim. Perquè tenim a les nostres mans escollir un producte local o un producte que ve de lluny i el qual per a portar-lo ha fet falta emetre tonelades de diòxid de carboni, triar entre un producte ecològic que ha respectat el medi ambient o un producte que no ho és i que està contaminat, i podem escollir entre un producte de comerç just que ens garanteix que les persones que l’han fet han treballat en condicions dignes o un producte molt barat que prové de l’explotació de persones en condicions inhumanes. Darrere el més barat massa sovint estam provocant que hi hagi persones sofrint. Mirar tan sols el preu arriba a significar: m’és igual si contamin, m’és igual si explot a les persones, m’és igual amb què guanyo el diners… aquest és un dels problemes de l’economia actual.

Per altra banda, a nivell financer, el principal problema és que l’economia s’ha convertit en economia especulativa, això significa que el “valor” ja no hi és present, no hi ha un valor humà relacional, tan sols es mira que “els doblers produeixin més doblers”. En aquesta “nova economia” que tenim avui els agents financers ja no compren ni venen res, sinó que és com un joc de casino. Els productes financers actuals són apostes de com canviarà el preu dels productes al llarg dels anys futurs. Quan aquestes apostes es fan respecte a béns de primera necessitat la conseqüència pot ser un augment de la fam, de les malalties, de la mortalitat, perquè amb la pujada d’aquests preus – pujada que és conseqüència directa de l’especulació – molta gent no pot comprar aliments. Així que no és només amb preus amb el que s’està tractant.

Avui, malhauradament, la gran part de les operacions de compra i venda manquen de producció de riquesa real. No tenen res a veure amb la producció de beneficis a nivell físic o relacional, objectiu a què anava dirigit primordialment el valor dels doblers. I mentre s’inverteixen i es guanyen molts de doblers en el no res, els petits emprenedors no troben finançament. I en aquest sector podríem pensar que la majoria de nosaltres no hi tenim res a fer. Però altra vegada sembla que la clau està en nosaltres. Perquè nosaltres podem exigir que amb els nostres doblers no es facin aquest tipus d’inversions.

L’economia que volem és una economia de responsabilitat amb les persones i amb el planeta, una economia amb consciència. I el fet que pels nostres estalvis ens donin més o menys interès perd importància si s’observa a què els dedicaran, perquè la vertadera riquesa sabem que no són els doblers sinó que són altres valors que volem que segueixin existint al món i que creixin. No hem de permetre que tenint uns ideals ecologistes la nostra entitat bancària sense nosaltres saber-ho estigui invertint en transgènics, ni que tenint uns ideals pacifistes els nostres doblers els dediquin a la indústria armamentística.

Així que l’economia, en el fons, no és tan complicada. L’economia és la relació entre éssers humans, el seu treball i la terra i nosaltres hi tenim dret a opinar i a actuar en conseqüència.

Per a saber-ne més pots visitar el bloq de Joan Melè “Dinero y Conciencia” o escoltar xerrades seves publicades a internet. En concret, per a fer aquest resum m’he basat principalment en l’entrevista al documental Generación perdida i en la xerrada del fòrum Saber alternativo.

Inés Torres Bonet

2 comentaris a “Economia humana versus economia que infla bombolles

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada