A la cloenda de l’obra esmentada (“L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951)”), Pere Rosselló i Bover assenyala, de forma clara i contundent:“Tant l’obra creativa com la científica i erudita de Salvador Galmés i Sanxo són motivades per la intenció de col·laborar en la tasca de redreçament de la cultura catalana. La seva formació i la iniciació en les feines intel·lectuals i eclesiàstiques al costat de mossèn Alcover, el fet de viure uns anys l’efervescència i reviscolamnet de la nostra cultura, la participació en empreses i associacions d’un caràcter marcadament regionalista, la continuació del seu treball fins practicament el moment de la seva mort en un periode hostil al catalanisme, etc., palesen que el sentiment “nacionalista” fou el principal estímul de la seva dedicació a la vida intel·lectual…/… Quant a la narrativa, pot considerar-se que se centra quasi exclussivament en dos blocs o eixos temàtics: el de la felicitat i el del poble. Ambdós tenen molt en comú amb la personalitat i el conjunt de l’obra de Salvador Galmés. La presència quasi constant del tema del poble (que sovint pren formes properes al costumisme, per tal de recrear tradicions del nostre cabal cultural que es perden) és sobretot el que enllaça aquest vessant amb els objectius que podríem considerar més generals de la seva producció.