Ho he provat diverses vegades: Morgan, Depedro, Vacabou i la intèrpret que torn posar avui, Maika Makovski, però si algun tret em defineix és el de ser insistent (“caparrut” en diuen altres) i torn convidar a Sa Màniga, Espai 36 (miam si no se m’oblida de dir-ho al Consell de Cultura) a dur aquests grups per la seva relació preu-qualitat (a part que alguns d’ells són mallorquins).

I aprofitant l’excusa que la nostra Maika Makovski (el nom a primer cop d’ull s’ha de reconèixer que no fa pensar en una mallorquina) ha tret nou disc, aprofit per reivindicar-la.

D’ella ja vam dir que “el seu estil és pop-rock a l’estil PJ Harvey, és a dir combina cançons més pop amb altres més rockeres amb les guitarres elèctriques a bona potència” . També indicàvem que, de tant en tant, deixa la guitarra i es posa a les tecles del piano per fer algun tema més lent. I és el cas d’aquest Downtown: