T/QO – En definitiva…

Torrentada. Qüestions Obertes/ i 17 – En definitiva…

Al llarg d’aquesta serie d’articles amb el nom genèric de “Torrentada. Qüestions obertes” s’ha intentar fer unes aportacions que portassin a una certa reflexió.

Certament “tot el que és diu és dit per algú”, és idò, una mirada personal des del meu coneixement. Una mirada girada al present i al futur on s’ha volgut, si més no, de manera superficial:

Deixar constància de la complexitat del fet; de la tristor que embargà llargament a les persones del municipi (algunes d’elles segueixen en tractament psicològic); de la manifestació i presència de l’arrelat individualisme (“Jo tenc…) enfront de l’oferta o exigència de solucions globals; de la desatenció -de moment encara perdura- als danys de foravila que no conformen llit del torrent; al relat generalitzat de que “era inevitable”; a uns estrepitosos i renouers silencis referits al “què” i al “com” de les decisions que es puguin prendre de cara a noves i inevitables torrentades; sobre l’autocrítica com a motor d’evolució compartida; també sobre maneres vigents de fer ponts i torrents; sobre el joc polític i social que entra (o no) en la recerca de solucions i també en relació a les declaracions d’intencions que s’han pogut llegir en premsa; sobre els perills de posar-ho tot en un mateix sac i sobre la necessitat d’una mirada pluridisciplinària; i, finalment sobre l’abast de la voluntat, on tot és possible si hi ha consciència i desig de treball.

La finalitat, com s’ha esmentat, era portar a certa reflexió compartida, motor d’evolució i canvi. No entrava en el desig molestar persona alguna. En tot cas cal recordar que tots tenim dret a opinar i alguns altres, per elecció pròpia, pel paper que han triat, tenen la responsabilitat de prendre decisions i fer prevaler el bé comú sobre els interessos concrets.

No podria acabar aquests petits comentaris sense agrair als lectors la seva fidelitat -un centenar d’entrades a un article de text no està gens malament-, i encara més a a les persones que s’han sentit motivades per fer comentaris d’acceptació o aportacions complementàries. A tots gràcies.

Aquesta singular torrentada donarà per molt més, vull dir que se’n parlarà llargament. Algunes persones, per absències i el corresponent dol, no l’oblidaran en la vida. D’altra banda no es pot conèixer encara l’impacte que haurà tingut en les personers -i més en el infants- que la varen viure directament i de forma dramàtica.

Segurament resten moltes altres qüestions obertes, però els moments i els aprenentatges es succeeixen, és la bellesa del viure.

Un pensament a “T/QO – En definitiva…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.