Comiat del Garriguer d’Infern

Ha estat un plaer. I ho dic en nom de tota la companyia. La veritat és que ha estat un projecte llarg i fructificant (mai ens haguéssim pensat al principi de tot que la representaríem fins a vuit vegades amb un total d’uns 600 espectadors), en el qual tots ens hem entès molt bé i hem gaudit de l’experiència. I no era fàcil… mesclàvem el sempre difícil text de Salvador Galmés; la nostra inexperiència en aquest tipus d’adaptacions (vaig suar de valent per treure-la endavant); i una gamma diversa d’actors damunt l’escenari (des de la part més professional, representada per Joan Gomila, fins a l’entusiasme  i l’entrega del grup local Esqueix Teatre, més la col·laboració del serverí, i valencià, Jesús Crespí, i fins i tot la música en directe d’en Josep, de només 14 anys). 

Entremig l’ajuda de l’ajuntament per dur endavant el projecte; l’escenografia de fusta realitzada artesanalment per la fusteria Quina; el vestuari d’època  controlat per Nofre Neula; la part tècnica de llums  i sons, obra de Joan Santandreu… i molts més que segurament me deix.

I per finir aquest projecte quin millor lloc que Infern per representar per darrera vegada l’obra davant el públic. De nou, acabàrem les entrades i la carrera de na Jerònia i en Rafel Borja ens va quedar petita i  tot.  Va ser un vespre enigmàtic i un plaer representar l’obra de l’il·lustre escriptor llorencí allà dalt, rodejats dels paratges de l’obra, entre les muntanyes de Calicant  i puig d’Alpare, Des d’aquí infinites gràcies a en Rafel i na Jerònia per deixar-nos la possessió a la nostra disponibilitat (no és tothom).

Res més. Us deix unes imatges del vespre i esperem que aquesta aventura tengui continuïtat algun any en el futur. Hi ha tantes obres meravelloses per descobrir de Salvador Galmés… que segur que repetirem!

PD: En els propers dies us deixaré també el vídeo de l’obra, aquest cop representada a sa Màniga, per si algú té curiositat de veure-la o no ha pogut assistir a cap representació.

L’inici de l’obra, amb la presentació del garriguer

Els pagesos, en feina.

El monòleg del garriguer a dalt del cim.

La pagesa, un personatge que no sortia a l’obra original, i que dóna aquest toc més sensible a la història.

Els actors saludant al públic al final de l’obra.

 

Un servidor donant la benvinguda als espectadors.

Els preparatius previs.

L’escenari a punt.

 

Els epspectadors fent un aparitiu amb la muntanya de Calicant de fons, abans de representar l’obra.

Foto de família amb na Jerònia i en Rafel, propietaris de la possessió d’Infern

Un comentari a “Comiat del Garriguer d’Infern

  1. Enhorabona a tots!!!. Sintetitzes l’experiència molt bé al assenyalar “ens hem entès molt bé i hem gaudit de l’experiència. I no era fàcil… mesclàvem el sempre difícil text de Salvador Galmés; la nostra inexperiència en aquest tipus d’adaptacions; i una gamma diversa d’actors damunt l’escenari”.

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +2 (de 2 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada