Mots perduts: guilant

L’altre dia, en Jaume Cabrer d’Artà, potser per allò de l’acabatall de festes (no ho sé), mostrava aquesta glosa:

Guilant, és un mot que desconeixia.

El DCVB mostra:

GUILANT adj., forma dialectal,
per galant(Mall.). «Vós sou la guilant guilant, | vós sou la guilant garrida; | vós sou la rosa florida, | florida en el roser blanc» (cançó pop. Mall.).

 

1. GALANTadj. 
|| 1. Obsequiós, especialment amb les dones; cast. galante. 
|| 2. Propi dels obsequis amorosos; cast. galante. «Una aventura galant». «Històries galants».
|| 3. m. El qui festeja o obsequia una dona; cast. galán.
|| 4. Gentil; que atreu per la seva gràcia, pels seus encants; cast. galano. 
|| 5. Bo; notable per les seves bones qualitats; cast. bueno, excelente. 
|| 6. Gran, important (or., occ.); cast. buen. «Hem menjat un galant plat d’arròs». «Per Sant Pere fem una galant festa». «Hem treballat un galant tros». Galants mercès: moltes gràcies (Ripoll). 
Refr.

—«Qui cada dia va galant, a les festes va penjant»: vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba (Segarra, Urgell).
    Etim.: del fr. galant, mat. sign. (ant. part. pres. d’un verb galer, ‘fer festa’).

Imatge de Google/Elegante
Cançoner 2.0, un altre dels nostres tresors

Un comentari a “Mots perduts: guilant

  1. M’ha fet ganes llegir aquest article. NO he tengut gens de VEÇA. Aquí tens una altra paraula en desús.

    VN:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +1 (de 1 vot)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada