Ben contents que aquesta secció tengui tanta acceptació, avui posam una aportació que ens ha fet arribar en Bernat Melis i Brunet: aresta.
A part d’altres significats diversos que té la paraula (jo per exemple la coneixia del camp semàntic dels picapedrers), en Bernat volia ressaltar l’accepció 4 del diccionari Alcover-Moll com a més perduda:
Significat: Embós a la gargamella, que obliga a tossir o a fer passar amb força l’aire pel canyó a fi de desembossar-lo (Mall.); cast. carraspeo
Grafies documentades: “¿Que tosseixs? ¿Que tens aresta? | Es sucre fa es canyó blan; | a un lloc repicaran | i a s’altre faran sa festa» (glosa de Manacor).
Etimologia: del llatí vg. *arĕsta, var. del llatí clàssic arista
(Font: diccionari Alcover Moll)
A la nostra familia és una paraula molt emprada, per quant tenim tos seca, que fa pessigolles al coll…