Mots perduts: mengo

Resulta curiós el funcionament de la memòria. A vegades s’intenta recordat i no hi ha manera que sorgeixi la idea o el mot escaient. Altres vegades, en dterminades situacions, sorgeix un mot que, des de fa anys romania en el calaix dels perduts. Tal és el cas de la paraula que es presenta. Aquí l’empràvem en sentit manacorí, però té altres accepcions.

Diuen els entesos que la consciència, el que pensam que coneixem o sabem sols abasta el 5% de la totalitat. Es a dir bona part del ser resideix en l’inconscient. Més enllà hi ha l’univers dels desconegut.

El DCVB mostra:

MENGO, MENGAadj.
|| 1. Petit, excessivament menut (Manacor); cast. pequeño. Anar-hi amb una roncadora, més grossa o més menga segons s’al·lot o al·lota que la du, Alcover Cont. 151.
|| 2. (Mà, braç o cama) curt, que no pot moure’s ni obrar així com cal (Mall.). «Té una cama menga, no pot caminar molt».
|| 3. Esquerre (dit del braç, de la mà, de la cama); cast. zurdo. «No agafis s’eina amb so braç mengo» (Mall.).
|| 4. m. Dimoni. «Ets estat el mengo per sortir-ne!» (Campos de Mall.).
Loc.

Fer cama menga: fer flaca, retre’s, retirar-se d’una competició (Mall.). No som jo homo qui fassa cama menga, Aguiló Rond. de R. 25.
Fon.: 
mέ̞ŋgo (mall.).

Imatge de Google. Sensor d’imatge ben petit, mengo

Un pensament a “Mots perduts: mengo

  1. DCVB (II, 869, ‘cama’): fer cama coixa o fer cama menga: faltar a un compromís, deixar d’ assistir allà on s’havia promès d’anar (Mall.)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.