Mots perduts: tranc

A vegades, en la conversa informal, surt algún d’aquests mots que es van perdent.
No es poden considerar perduts perquè encara s’usen, però s’usen poc i sols les persones a partir de determinada franja d’edat.
El cas de “tranc”, “tenir tranc” en podria ser un exemple.El DCVB mostra:

1. TRANC m.
|| 1. Passa llarga, sobretot la que es fa amb esforç i alçant molt la cama (Maestrat, Morella, Forcall, Xodos); cast. tranco, zancada. Del lop que’ns acaça ab furiós tranch, Passi cobles 4. Fes un gran salt, | surt ab bell tranch, | ix d’aqueix fanch, Spill 12079. A curta fe e llengua de lonch tranch, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 293). Tranc de bèstias: Subsultus: Tranco de bestias, Nebrija Dict. Tranch o saccejament de bèstia: Subsaltus, Torra Dicc. En dos trancs En un tranc: en un moment, molt de pressa (val.). S’engolí en dos trancs la cuixa de pollastre, Bol. Dim. 118. Dispost, com ho estava sempre, a obrir en un tranc i dos gallos lo primer floronco… que se presentara, J. Pascual Tirado (BSCC, vii, 322).
|| 2. Pas seguit (Gandesa); manera de caminar, de moure’s; cast. paso. Caminant fort, sens mudar gens de tranch, Masdovelles 156. Però per no perdre lo tranch d’esta dança | ni d’esta madeixa lo cap ni lo fil, Proc. Olives 393.
|| 3. Manera d’obrar, de posar-se, de presentar-se; costum de fer tal o tal cosa (Montblanc); cast. manera, modo, costumbre. «Aquest home té un tranc tot orgullós». «El noi tenia el tranc de manar, i no hi havia qui el fes creure». «L’oncle té el tranc d’anar brut». Car per onor mon seny a vós adora | e vostre só sens mudar may lo tranch, Francesc Oliver (Cançon. Univ. 279).
|| 4. Traça, bona manya; habilitat per a fer una cosa (Mall.); cast. maña. «Sempre perd es manegots, | no té tranc d’anar mudada; | si se veu a ser casada, | p’es carrer perdrà ets al·lots» (cançó pop. Mall.). La gent se creia que no hi tendrien tranc, Alcover Cont. 323.
Loc.

Trancs i barrancs: llocs abruptes, difícils de transitar (pir-or.). Acostumats a curre per aquells tranchs y barranchs, Caseponce Contes Vallesp. 107.
Refr.

—«Feina feta té bon tranc»: significa que convé avançar la feina i fer-la més aviat avui que demà (Mall.).
Fon.: 
tɾáŋk (occ., val.); tɾáɲс, tɾáɲ (mall.).
Etim.: 
insegura; probablement cèltica, la mateixa del cast. tranca ‘barra’.

Imatge de Google/habilidad

Un comentari a “Mots perduts: tranc

  1. Tot el temps que tu remugues
    a mi se m’encén la sang.
    No fas les feines feixugues
    perquè dius que no hi tens tranc

    VA:F [1.9.22_1171]
    Puntuació: +3 (de 3 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada