Mots perduts: vexil·la

Un altra de Setmana Santa.
Recordo la meva infantesa amb mitja dotzena de carapunats i les mateixes vexil·les que, enguany, no podran sortir.

El comentari d’en Rafel Duran a la imatge de la familia Vinyes i Pont publicada a “Forografies antigues de Sant llorenç des Cardassar”, recorda el mot.

El DCVB mostra:

VEXIL·LAf.
Cadascuna de les dues banderes de tela morada damunt la qual van pintades o brodades les insígnies de la passió, que s’exhibeixen durant la quaresma a les esglésies i a les processons (Mall.). Atès que les vexilles de brocat són tant velles, doc. a. 1581 (Hist. Sóller, ii, 808). Llevat ses vexitles de fosques figures que esciten tristor, Ignor. 40.
Fon.: 
vəʦíɫɫə (mall.).
Var. ort. 
ant. (incorrecta): vetxil-la (Las vetxil-las las aportavan dos cavallers, doc. a. 1627, ap. Alm. Isl. Bal. 1875, p. 55).
Etim.: 
pres del llatí vexilla, pl. de vexillum, ‘estendard’.

Aportació de Bel Alemnay
Imatde de “Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar (Fam. Vinyes i Pont)

2 pensaments a “Mots perduts: vexil·la

  1. Quina foto més impressionant!!! Magnífica!
    Per lo que veig, la imatge deu correspondre a la celebració del Dijous Sant. Ho dedueixo per lo següent: en primer lloc, veig que la creu del mig de l’altar està coberta amb un vel morat; això es feia a partir de la Setmana de Passió fins el Divendres Sant. Hi ha les vexil·les, una a cada costat del presbiteri. Hi ha qualque flor al presbiteri que, segurament, servirà per adornar la Casa Santa; els altres dies no pot haver cap tipus de flor. I, sobretot, hi ha tots els nins vestits de Primera Comunió, ja que el Dijous Sant es commemora la institució de l’Eucaristia en el Sant Sopar.
    Vull aportar una cosa més que el diccionari no diu. És veritat que “vexil·la” prové del llatí “vexilla” (nominatiu, neutre, plural) que vol dir banderes o estandards. Però la raó per la qual, a Mallorca, a les banderes de la passió els hi diem vexil·les, és degut a l’himne litúrgic “Vexilla Regis prodeunt” (segle VI), que es toca resar o cantar a tota l’Església Católica a la Setmana de Passió i la Setmana Santa, i també a la festa de l’Exaltació de la Santa Creu el 14 de setembre; els capellans ho resam en el breviari i especialment a les comunitats monàstiques ho canten. La primera estrofa diu:

    Vexilla Regis prodeunt:
    Fulget Crucis mysterium,
    qua vita mortem pertulit,
    et morte vitam protulit.

    Que traduït vol dir:

    Que enarborin les banderes del Rei [Crist]:
    Resplendeix el misteri de la creu,
    per la qual la vida patí la mort,
    i per la mort produí la vida.

    Aquí teniu l’enllaç de l’himne en qüestió cantat en gregorià:

    https://www.youtube.com/watch?v=8fHVyO2DLA4

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.