Mots perduts: xalest

Crec que no és perdut del tot, encara s’empra en moments circumstancials: Va ben xalest aquest!
En la majoria dels casos, però, es va substituint per la paraula “alegre” si és persona riolera o “viu” si es vol accentuar el caràcter vivaç.

El DCVB mostra:

XALEST, -ESTAadj.
Alegre, vivaç (mall., men.); cast. alegre, animado. Es sollerich estava tranquil y tot xelest, Ignor 39. Són unes festes tan xelestes i delitoses, Alcover Cont. 155. Mostrant uns uys gojosos y xelests, Roq. 13. Veya… al fons de llevant lluir xelesta l’estrella matinal, Costa Trad. 167. Entra l’embat de marina, tan xalest per qui camina, Salvà Poes. 50. Jo enyor les hores xalestes d’aquell estiu soleiós, Colom Juven. 105.
Fon.: 
ʃəlést (bal.).
Intens.: 
xalestet, -eta; xalestot, -ota; xalestíssim, -íssima.
Etim.: 
derivat de xalar amb el sufix –est (que es troba en mots mallorquins com baixest i deu esser adaptació del sufixos llatins -estis i -estum de mots com caelestis, funestum agrestis, etc.).

Aportació de Bel Alemany
Imatge de Google/alegre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada