Mots perduts: insultar

Aquesta aportació és singularment interessant. Mostra de quina manera els mots evolucionen. En el cas present agafa força una de les accepcions i minva l’ús de les altres.

Tant insultar com escometre -mot ja comentat-, en sentit de moure conversa o desig d’interactuar amb altres persones s’ha anat substituit normalment per “saludar”, també correcte i més semblant a l’ús castellà. (I més encara si era, com en el cas d’insultar, un mot propi de conversa vulgar i limitat a l’entorn concret de Mallorca) 

El DCVB mostra:

INSULTARv. tr.
|| 1. ant. Assaltar, escometre hostilment, agredirNo sia insultada la reyal majestat, Egidi Romà, ll. iii, pt. 2a, c. 13.
|| 2. Ofendre amb actes o paraules ultratjoses; cast. insultar. Que no ho veu, com m’insultan!, Vilanova Obres, i, 205.
|| 3.(vulgarment i dialectal mall.) Escometre de conversa; moure conversa. «Es una al·lota tan guapa, que tots es fadrins l’insulten» (=li mouen conversa).
|| 4. refl. Accidentar-se, sofrir un atac (Figuera Dicc.).
Fon.: 
insuɫtá (or., occ., bal.); insuɫtáɾ (val.).
Etim.: 
pres del llatí insŭltare, mat. sign. || || 1, 2.

 

Aportació de Tomàs Martínez
Imatge de Google

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada