Seguint sa norma que me vaig imposar, es principi d’anar per s’abecedari, avui me toca Arròs Blanc.

Bé, s’arròs blanc, com nosaltres, ha evolucionat molt. Es clàssic arròs blanc, era blollir s’arròs amb una fulla de llorer i un ai, llevant s’ull i trossejat, mentre tant, fer una salsa de tomàtiga de remallet.

Quan s’arròs era cuit, s’hi possava sa salsa de tomàtiga, i es que podien, un ou estrellat damunt.

Es Cubans ja hi posaven un plàtan fregit. Més endavant s’hi va començar a possar carn picada a sa salsa. Ara ja n’hi ha que feim salsa de sa verdura que un té a mà i carn picada, o s’aprofita, per exemple, si un fa conill amb ceba, i li sobra un plat de ceba i una tallada de conill. Perquè no aprofitar sa ceba i sa tallada de conill? Se lleva sa carn de s’os, i se passa pes turmis sa ceba i sa carn, i ja tens mig dinar fet.

Jo també en fac un que li dam es nom d’arròs “Chino”, no ho és, però…, el fem d’aquesta manera:

Bullint una dotzena de gambes pelades, les trec i les pos dins una paellera, en sa mateixa aigua hi pos uns alls picats i unes fulles de llorer, una cullerada grossa de mantequilla, dins sa paellera, tall una ceba de per llarg, i dins sa paellera, després un pebre vert, mitja sefarnari també tallada llarc, lo mateix faig amb mitja fulla de col tendra. Ara, amb es bolets de per aquí, hi pos bolets, i si no, xampinyons. Ho sofregesc fins que es mig cuit, després hi pos s’arròs, una espipellada de nou moscada, al tanto!, que dóna molt de gust, i per nosaltres, un cullerada sopera de curri. Es curri va a guts, ho salteig tot ben mesclat i ben saltejat, i… rico rico, segur!

Es plats de sa setmana: albergínia farcida; arròs sec; fideus clars; paella; peix torrat; i truita.