En aquestes dates tan especials només puc posar una cançó: la de Sant Antoni. La seva melodia popular i enganxadissa; la seva lletra irònica i picant, metàfora del que és l’ésser humà, la fa especial i sobretot molt “nostra”. Cadascú té la seva: a sa Pobla (em sona molt llunyana), Artà (ja em sona més propera)… i sobretot Sant Llorenç, que si no record malament compartim tonada amb els de Manacor (normal si pensam que tenim un origen comú). Per això m’he decantat per oferir-vos la nostra melodia, la llorencina, i quina millor manera que mostrar-la amb el primer ball dels Dimonis que van fer l’any passat davant de la rectoria de Sant Llorenç: