En aquesta secció crec que allò que queda més adient per exhibir són els curtmetratges. No gaudeixen de la mateixa popularitat que les pel·lícules de cinema, però poden ser igualment bons i entretenguts (a part dels avantatges del seu format, com ara el temps). Per això avui he decidit presentar-vos-en un (de només 42 segons de duració, per la qual cosa no teniu excusa per no donar-li una oportunitat).
Es tracta de Last Day Dream, de Chris Milk, el qual em va cedir el nostre enginyer informàtic, en Joan Tomàs, amb qui compartesc aquesta dèria pel cinema. Aquest minifilm resumeix de manera molt sintèitica el pas d’una vida humana, des del naixement fins a la mort, i que podria ser la de qualsevol de nosaltres. Està realitzat amb plans ràpids i simbòlics per tal de crear-te sensacions (generalment viscudes i reconeixibles) i mostra el moments alegres i el no tan alegres de la nostra existència, a part de la fugacitat de tot pelgat.
El format tan peculiar de 42 segons respon al fet de participar al festival de cinema 42 Second Dream, en què els films han de tenir aquesta duració. Esper que el trobeu interessant!!!
42 segons de peŀlícula i 55 segons de crèdits…. Més del 55% del video no té interés per l’espectador general que només vol veure el curt en si mateix…. Ja pareixen es comptes de qualsevol obra pública…
Ah! Es curt m’agraaaaaada, però és curiós que s’únic pinyol digne de recordança sigui observat, dins d’un cotxe i que no sigui amb sa seva dona…
No tothom és tan clàssic i romàntic com tu
I’m a loving and lovely dragonfly