A vegades s’ha de fer justícia i és el que pens fer reivindicant una de les bandes més brillants que ha donat l’illa de Mallorca (almenys pel que fa al rock): Daniel Higiénico y la Quartet de la Baño Band.

Aquest grup de la dècada dels 90 estava format pel català Daniel Soler i per quatre mallorquins més: Toni Pastor (un dels millors guitarristes de l’illa que actualment el podem trobar, entre d’altres, a Música Nostra),   Pep Estrada, Toby Taylor i Hugo Sócrate. Després de tres excel·lents àlbums (El poder de flipar, 1994; Flipando en colores 1996; Flipando el doble, 1998), Daniel va tornar a Barcelona i va seguir el seu camí en solitari.

L’estil de la banda es pot definir com a rock, a pesar que sovint entrellaçaven altres gèneres (rumba, blues, tango…), tot cohesionat amb unes lletres iròniques i divertides sorgides de la brillant ment de Daniel Higiénico. Com ell mateix explica sempre, el seu propòsit era (i encara és) fer música, però també representació teatral (de fet, va ser alumne de Leo Bassi). Per això als concerts sempre es disfressa del personatge de la cançó: El Hombre Cucaracha, Freddie Black, El Diable… i fa com una representació teatral. A part, les seves lletres són molt treballades, de temàtica generalment social, però amb un tractament sempre sarcàstic.

La cançó que us present, Me gustaría ser mujer, no és una de les més conegudes (El bar de moda, El hombre cucaracha, Esta ronda la pago yo…), però il·lustra molt bé l’estil del grup i mostra un exemple de lletra ben feta i humorística, típica de Daniel.  El vídeoclip, per altra banda, és un exemple que amb dos euros i molta imagonació et pot sortir una cosa més que acceptable.

Per cert Daniel Higiénico, ara en solitari, encara ens visita cada any (normalment a algun teatre). És vera que musicalment ha perdut un poc (la banda mallorquina li donava aquest plus), però els seus textos continuen sent suficientment atractius.