3 pensaments a “Per un Sant Antoni de tots!”

1. El que dius és ben lògic ! Però la meva postura és ben clara. No veig com a prioritat pastoral reinstaurar tradicions d’aquest tipus. Per part meva l’eucaristia i les beneides són suficients per fer celebració del Sant. No crec que sigui “d’envejar” les “pseudo-completes” que han fogit de les mans dels organitzadors i són un problema de seguretat i que no són una pregària des de la fe i el desig de viure-la. A mi no m’agrada reinstaurar una religiositat cultural i de vida social. La nostra prioritat és dónar a conèixer l’evangeli i la seva relació amb la vida. Les tradicions allà on hi són perquè encara no s’han romput, que continuin, mirant de purificar-les i que evolucionin respectant el sentit original; però el que jo veig més és molta clovella i poc bessó. Les urgències són altres,

   Respon ↓

2. Gracies Jeroni pel teu clar posicionament. Assenyalen aquells que en sabem que per arribar a qualsevol consens cal el desig, tenir un posicionament clar i la capacitat de posar-se en la pell de l’altra. Tot comença amb una primera passa.
   Cert és que, avui pet avui, hi ha urgències molt més transcendent que no una festa popular, com també ho és que tothom té el seu posicionament.
   La reflexió anava orientada en que si s’ha de fer festa i es considera que es podria millorar (una altra alternativa es fer “no res”) quan més grups de gent participin en les decisions, aquestes, més compartides i eficaces seran

   Respon ↓

3. em sembla molt be !

   Respon ↓

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.