Relat (Capítol V)

S’altre dia deia que a prop de ses cases tenien un safreig.  Una cosa curiosa de prop de ses cases era veure que cada any tenien un niu o dos de capxirimbotis, enrevoltant la casa, i un de matamosques. Es capxirimboti feia es niu damunt un ametller, figuera, o garrover, a sa baldana; i es matamosques molt de pics el feia a sa parra que hi solia haver a sa paret de la casa, o damunt una fulla de moro, en es corral des porcs. Es capxirinboti era molt apreciat, perquè sient un ocell només un poc més gros que un gorrió, espantava ses aus de repinya, que solien enrevoltar ses cases per menjar-se es pollets. Es matamosques, com es seu nom indica, viu principalment de mosques i ajuda a no deixar-ne entrar tantes a la casa. Com que s’humà és tan destructiu, es darrer capxirimboti que vaig veure devia ser per devers el dos mil. Pesticides i Insceticides maten es ocells i donen vida als insectes dolents.

A ses possessions solien tenir tota casta de animals, a part dels animals per fer feina com cavalls, muls, ases… Llavors tenien vaques, cabres, ovelles, porcs, conills, oques, ànnares, endiots, gallines, gallinetes angleses ( Kiks ) coloms i altres, per treure’ls un profit. Després tenien cans per guardar, per casa, ca des pastor, ca des porquer, ca de s’oguer, ca des vaquer. També hi havia es canet de l’ amo, o des fills, hi havia moixos, i molts de pics, per sa carrera de la casa, se solia veure qualque tortuga. Això demostra sa gran compenetració de sa gent de sa possessió amb sos animals.

Com era es transport? Es Senyor tenia es Cabriol, es Cabriol era no massa gros, en una filera de dos seients bastant còmodes, ses bandes de fusta, ja un poc adornades, i una porta a cada part per poder pujar amb comoditat. Maldament fos descobert, se solia emprar quasi sempre. Després tenien es Xarret; era més gros i cobert, (com ses Diligències de ses pel·lícules de l’Oest, en petit ). S’emprava quan plovia, o feia molt de fred, o quan feien festa, o s’havia de passejar qualque personalitat. L’amo tenia es Carretó, aquest era com es Cabriol però en bast, i solia tenir més espai darrere per si s’havia de treginar coses. Després hi havia es Carro, servia per tot. Per anar d’un lloc a s’altre, per traginar coses, per anar en es sementer a dur-se’n ses arades, i es menjar, per davallar al Poble a cercar allò necessari… En una paraula, servia per tot. Es Carro llarg, o de gerbetja, com es seu nom diu, era per gerbejar (abans, per gerbejar, afegien bastiment en es Carro normal, i així el podien carregar més ) També solien tenir es Carro trabuc. Era un Carro amb un “bolquete” manual, a ses meses se solia emprar molt per descarregar es sacs, tant de gra com d’ametlles i garroves.

Per poder enganxar ses bèsties i poder fer feina, se necessitaven uns ormetjos, i se deia vestir. Aquí van es ormetjos que me’n record: Cabessades, Riendes, Collera, Argolles, Selleto. Això tot anava damunt s’esquena. Reculants, Barrigarà… anava per davall sa panxa. Segur que me n’oblid de qualcuna, però amb això ja podíeu davallar en es Poble, o anar a fer feina.

Aquesta gent per complir amb sa seva obligació, entre els anys 1953 fins devers el 1960, (Començament des Turisme ) solien guanyar per any:

– Garriguer; unes 3.200 Psts o sia 19’50 Eu

– Paraller Major: 3.000 ” ” ” 18’00 ”

Missatgers: 2.500 ” ” ” 15’00 ”

– Altres: Entre 2.500 3.000 16’50 ”

Nins i nines Temporers :1500 a 1.700 13’00 Eus.

Si ja s’ha explicat sa falta de doblers, es fills de l’amo, com ho feiaen per poder engronsar sa butxaca i les fes renou ?

CONTINUARÀ…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.