La narrativa de Salvador Galmés és des de múltiples vessants, i de banda el retrat de l’autor, un broll d’informacions. Un dels vessants, ja assenyalat, de forma inequívoca per Pere Rosselló Bover és el de la contextualització de la deriva del viure en la Mallorca pre turística. Continua
S’altre dia deia que a prop de ses cases tenien un safreig. Una cosa curiosa de prop de ses cases era veure que cada any tenien un niu o dos de capxirimbotis, enrevoltant la casa, i un de matamosques. Es capxirimboti feia es niu damunt un ametller, figuera, o garrover, a sa baldana; i es matamosques molt de pics el feia a sa parra que hi solia haver a sa paret de la casa, o damunt una fulla de moro, en es corral des porcs. Es capxirinboti era molt apreciat, perquè sient un ocell només un poc més gros que un gorrió, espantava ses aus de repinya, que solien enrevoltar ses cases per menjar-se es pollets. Es matamosques, com es seu nom indica, viu principalment de mosques i ajuda a no deixar-ne entrar tantes a la casa. Com que s’humà és tan destructiu, es darrer capxirimboti que vaig veure devia ser per devers el dos mil. Pesticides i Insceticides maten es ocells i donen vida als insectes dolents. Continua
A ses possessions hi havia una altra casta de personal, com es temporers ( nins i nines) i gent major, per esvaiar, per fer llenya, replegar-la i dur-la a ses cases per netejar sa muntanya i el que els manaven. Era gent de temporada. Uns altres eren brasers, hi eren tot l’any, i també feien tota casta de feina de braços. Llavors tenien ses criades, i una era sa cuinera, feien ses feines de la casa, i emblanquinaven, feien sa bugada, i totes ses altres que sa madona els manava. Perquè l’amo i sa madona no solien pegar cop. Continua
Les possessions es componien del Senyor que per norma general solia viure a Ciutat (Palma o Barcelona) i tenien el seu home de confiança al que solien anomenar com a l’amo de la finca.
L’ amo, tenia la missió de governar la finca formant la plantilla necessària. Per Pàsqua el Continua
Pel Diario de Mallorca he vist que a Manacor (a la Torre dels Enagistes) s’ha inaugurat una interessant exposició sobre possessions antigues de Manacor. Com que abans Sant Llorenç era Bellver i pertanyia a Manacor, hi sortim indirectament, per la qual cosa pot ser interessant visitar-la. Per exemple es diu que a Son Vives “en època medieval s’introduí el cérvol amb finalitats cinegètiques”.
Aquí us deix l’ampliació de la notícia (en realitat són dues):
Abans de parlar d’aquest tema, vull aclarir algunes paraules com: “missatge”, que era tot aquell feiner que es llogava a una possessió per fer-hi feina i viure-hi tot l’any. Als qui lleuraven els deien “parellers”, perquè manejaven un parell de bísties, i als qui manejaven un carro o feien feina de braços els deien “bracers”, i els qui feien de pastor o porquer els deien “guardians”. I finalment els “jornalers” eren aquells que anaven a sa possessió a fer feina de sol a sol, amb es senalló de menjua a s’esquena Continua
Un temps, en lo que se refereix a Son Carrió i es seus voltants, ses possessions, com Son Crespí Vell, Sa Carrotja, Sa Torrenova, tenien a fer feina, entre missatges i jornalers, una vintena d’homes i dones de cap a cap d’any. Continua