Llibres de text nous…

Per molt que el conseller d’Educació Rafel Bosch hagi intentat arreglar el disbarat comès pel Govern dient que no faran llibres de text en “llengua balear”, sinó que en les “modalitats insulars del català,  pròpies de les Illes”, no deixa de ser penós que un Govern en plena crisi es gasti 70.000 euros en uns llibres totalment innecessaris.

Ja ho anunciava en Tomàs Martínez en aquesta mateixa revista fa uns dies (enllaç), però, com a professor de Llengua Catalana i un dels principals afectats de tot això, no puc estar de fer-ne un comentari.

Anem per passes… Si bé el conseller Rafel Bosch demostra tenir més estudis que aquests pseudolingüistes del Círculo Balear dient que la llengua balear no existeix i que l’únic que faran és reprogramar els llibres de text en “les modalitats insulars del català”, la seva darrera mesura estrella no ajuda gens a la unitat de la llengua i dóna entrada a possibles suspicàcies “interessades”.

A part, com a professor que imparteix l’assignatura de Llengua Catalana he de dir que em pareix del tot innecessari haver de gastar-se tants de diners per canviar quatre paraules. Perquè segons diuen, mantindran l’article literari i només canviaran alguna part del lèxic (noi per nin; prou per bastant…). I amb la que està caient és necessari gastar-se 70.000 euros per quatre paraules? No seria més fàcil que durant la classe el propi professor digués als alumnes com es pot dir aquella paraula en el seu dialecte? En el meu cas, i tots els professors de Català amb els quals he treballat (que són molts), quan ens trobam una paraula al llibre de text molt “de Barcelona” o molt “de València”, els informam de com es diu a Mallorca i així els alumnes, de passada,  agafen riquesa lèxica d’aquest immens idioma anomenat català.

Per més inri, llegesc al Diari de Balears que segons Jeroni Salom, president del PP de Mallorca, “els mallorquins, eivissencs, menorquins i formenterencs que ja tenim una edat coneixem expressions, vocables propis de les nostres illes, que ja no coneixen gaires joves i que són perfectament correctes. Si no els protegim, d’aquí a 50 anys aquí no es parlarà en cap d’aquestes modalitats, sinó un català propi de Barcelona, que no és el nostre”, assegurà Salom. Com a exemples, el dirigent popular enumerà, entre d’altres, els mots ‘batle’, ‘capell’ , ‘ca’, ‘doblers’, ‘vesí’, ‘fillet’, ‘nin’.”

No sé on veuen tant de perill… Vosaltres veieu pel carrer molts de nins dient barret més que capell? O gos més que ca? Perquè per un que en trobareu (i dubt que el trobeu) jo vos en trobaré cent que diuen bueno més que o puesto més que lloc. Però aquesta contaminació lingüística castellana no els preocupa gens, a pesar de ser la realment preocupant (fins al punt que s’han hagut de fer Diccionaris de Barbarismes  per intentar pal·liar-ho). I aquí és on se’ls veu el llautó: amb tot això només hi ha una intenció anticatalanista per allunyar-nos de qualsevol cosa que faci olor de català. I si per això fa falta gastar-nos 70.000 euros, és igual… “Hágase”, com els hi agrada dir. I a tot això encara li has d’afegir: la sortida de l’Institut Ramon Llull; l’augment de classes en castellà a les escoles; la lliure elecció de llengua; la no obligatorietat del català en molts de llocs de feina… Poden dir les cançonetes que vulguin, però aquestes mesures no són favorables al català, al mallorquí o com li vulguin dir ells. Així que millor que diguin les coses pel seu nom i no intentin enganyar el personal.

Jo, com a mesura de protesta i manera de  deixar en ridícul la seva darrera proposta , demanaria a tots els ajuntaments de Balears que, una vegada fets aquests llibres de text, facin una reclamació oficial  al Govern de per què el seu lèxic particular no hi és present, ja que  serà impossible que aquest llibres abracin tota la varietat de la llengua catalana, perquè precisament un dels tresors de les llengües (de totes, el català inclòs) és la seva immensa riquesa lèxica. De fet,  per això, també es van inventar la llengua estàndard:  per unificar precisament tota aquesta varietat que ara els nostres governants volen tornar escampar (divide y vencerás)… A Sant Llorenç podríem queixar-nos que als llibres falten paraules com senyoret, camiona o xopet; a Pollença que no surt el seu peculiar article “eu bany”; a Felanitx que no hi és present  estiragassó per xítxero o pèsol… i així fins a mai acabar (no els bastarien els milions per recopilar tota la nostra vairetat) . Crec que seria una manera simpàtica de ridiculitzar una mesura que no té ni cap ni peus i que no compta amb el vistiplau de cap professional de la llengua. Per què no aprenen els polítics a escoltar un poc els professionals de cada matèria abans de fer aquestes bajanades?

Per acabar faig una pregunta a les ments il·luminades dels nostre Govern: per què el Govern espanyol no es preocupa perquè el castellà, una llengua també rica lèxicament, no perdi les seves modalitats lingüístiques particulars? No tenen, igual que nosaltres   una llengua estàndard unificadora? No temen que se’ls mengi la riquesa dialectal dels diferents territoris?  Què passa, per exemple, amb salmorejo que siginifca una cosa a Extremadura i una altra a Salamanca? O amb móvil que a Amèrica del Sud es diu celular? Senzillament  deu ser que no els interessa separar. sinó que unir… No com altres…

Frase destacada: “Se pot enganyar a tots durant algun temps, se pot enganyar a alguns durant tot el temps, però no es pot enganyar a tots durant tot el temps”. (Abraham Lincoln, expresident dels Estats Units).

5 pensaments a “Llibres de text nous…

  1. A l’assemblea de docents celebrada el passat dimarts a Manacor s’acordà que els centres comuniquin ales editorials que si participen d’aquest despropòsit deixaran de comprar els llibres (tots els llibres de totes les assignatures) a aquestes editorials.

  2. I si els docents, en lloc de regir-se per un llibre de text, allunyat anys llum de la singularitat i idiosincràsia de cada realitat escolar i social, aplicàssin una metodologia que partís dels interessos i inquietuds dels alumnes?
    Jo ja fa anys que treballo sense llibre de text i, la realitat, no em fa cap falta. Hi ha molts més recursos a partir dels quals l’aprenentatge se’n pot aprofitar. El llibre de text només és un d’aquest recursos.
    Em dona la sensació que hi ha la ceença que els llibres de text són la “panacea” a tots els mals.

    • Estic totalment d’acord, una font més d’informació, però no l’única possible. En un món en què tenim moooolta informació, se’ls ha d’ensenyar a saber-la cercar, seleccionar, classificar, utilitzar… Que serà allò que se grobaran el dia de demà. Noltros tenim llibre perquè així ho decideix el departament, ara bé, a les meves classes tan sols és una font més de consulta, no única ni exclussiva.

  3. La veritat no entenc com és que tenen tantes ganes d’estar constantment creant polèmica.

    Jo soc mestre i els llibres que tenim a l’escola estan adaptats a les Illes Balears. Per tant aquests llibres de text balears ja existeixen i he de dir que ja fa anys que hi són.

    Aquesta mateixa setmana hem treballat com és diu l’hora i vos puc assegurar que en cap lloc he vist tres quarts d’una ni res semblant.

    Això sí és vera que a no surten les paraules que utilitzen a les altres illes però com diu en Pau són molt poques les paraules i no suposa cap problema tan greu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.