Salvador Galmés ens deixà una descripció del ball de Sant Joan a l’obra “Flor de Card”.

“Era un fadrí dels més falaguers de la vila, vestit lleugerament amb sandàlies, calces blanques, baldragues verdes amb cascavells, camisa blanca, capa folgada i volandera de llustrina color de carn, i barret en forma de capell invertit, la cofa cap avall i l’ala cap amunt com una gírgola, plana. Portava un gallardet en la man dreta, descansant l’esquerra en la cinta formant ansa amb lo braç. Trescava tot el poble acompanyat de dos dimonis descalços, vestits de tela de sac en una sola peça amb pintures infernals d’ocre i almànguera davant i darrera, un picarol penjat al cul, un cap de figuera amb gran bayam de boc i una barra en la mà d’un tronc lleuger de valma rosera.

Ballaven tots tres: el sant a rompre, però seriosament; els dimonis, amb feixugor, però còmicament, returant-se adesiara i llançant, per cohonestar llur malfeneria, bramuls feréstecs baixos: Hohohoho! -Jesús, Sant Antoni!-amb les hhh fortament aspirades com un sacsament de sonoritats minvants.
Darrera ells venien els sonadors, tocant a consciència amb llurs instruments destrempats- flauta camperola, violí, guitarra i guitarró- la tonada de Sant Joan i la Balanguera, que ballaven el sant i els dimonis.
Dos sobreposats, amb la roba bona de panyo negre i una bacina perhom, feien la capta un per cada banda de carrer, seriosos, amb gravetat de persones importants”.