La Trinca sempre va tenir la qualitat de fer humor amb moltes de les coses que als anys 80 eren considerades tabús i de parlar d’elles amb tota naturalitat.

Aquesta cançó fou ideada i escrita arran del cop d’estat del 23 de febrer de 1981, però sembla  ser que hi ha partits que es senten còmodes amb aquestes actituds (i d’altres que ho veuen i es giren a l’altra banda com si no ho vessin).

Des d’aquestes línies vull donar tot el meu suport als meus companys Joan Llodrà, Sebastià Gaià “Garba” i Miquel Oliver, que just ahir foren imputats -sembla que per desordre públic- arrel de la visita del President de les Illes al Local del PP manacorí fa més d’un any i mig.

Com que jo aquell dia jo hi era present, puc afirmar que ells en tot moment es mantingueren en segona o tercera fila, per la qual cosa crec que aquesta imputació és pura i dura persecució política.

Una aferrada a tots tres.

El “corsé” no està de moda,
la cotilla va de baixa,
per això els fabricants de faixes
de la indústria nacional
convoquen per la “tablilla”
al gremi de la cotilla:
dimecres a dos quarts d’onze,
assemblea general.

La faixa …
Olé, olé, olé.
La faixa està de rebaixa.
Olé, olé, olé.
No se’ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits, faixistes.

S’inaugura la reunió
i és tan gran l’esverament
que per calmar l’assemblea
així parla el president:
“Clients de tota la vida
ara ens estan fent el salt,
no s’exporta cap cotilla
ni a Grècia ni a Portugal.

Què tant acostar-se a Europa !
què tant canviar de “jaquetes” !
si no vetllem el negoci
anirem a fer punyetes.
Doncs fent números he vist
que si segueix anant de baixa,
caldrà tornar a dir al país
o faixa… o caixa !

La faixa …
Olé, olé, olé.
La faixa està de rebaixa.
Olé, olé, olé.
No se’ls veu gaire optimistes
aquells fabricants de faixes
altrament dits, faixistes.

Continuant la reunió
es llegeix una “octavilla”,
que en contra de la cotilla
ha llançat l’oposició.
On hi ha escrit: “Companys, la faixa
ens oprimeix i ens domina,
cal cremar totes les faixes
i als faixistes de propina.”

Deu cauen sota la taula
víctimes d’un cobriment,
mig histèrics els que queden
canten exaltadament:
“Tres días hay en el año
que relucen más que el sol:
Jueves Santo, Corpus Christi
i el dia de la Ascensión”

Faixistes …
Olé, olé, olé.
No busqueu més solucions.
Olé, olé, olé.
Sabeu de fonts fidedignes
que la culta és dels maçons
i dels jueus malignes.

Faixistes …
Olé, olé, olé.
Sou del món occidental
reserva espiritual,
sota el mantell protector
de la Santa Inquisició.

Olé !