El concert que habitualment ofereix la Banda de Música enguany tenia un aire especial. No tal sols per celebrar-se el 40è aniversari de la refundació, si no també perquè, sota el patrocini de l’Ajuntament, es presentava “La dida”, una composició en quatre parts, de Biel Oliver “Torres”, basada en la narració de Mn. Galmés (Vegeu crònica a Card.Cat)

El final de la narració és singularment fort i dramàtic. La dia havia de donar el pit a la nina davant el seu fill, que portava la seva mare i, alhora, àvia de l’infant. Havia rebut ordres clares sobre la conveniència de no compartir l’aliment: “Dida, no li doneu mamar, que si tenia bocatge…” , però… Es capellà “Capirró” ho conta així:

“El crepuscle s’apagava tot descolorit. Un fanal de babor projectava sa llum vermella sobre la superfície demblejant, com una immensa ditada sanguinosa.
La diada es descordà. La nina s’estremí tots amb un somris inefable, batent manetes agitada de plaer. Per l’espitrelladura vessava un pit blanc i ubèrrim, font de consolacions. Però la beneurança de la petita posseïdora, revivà amb foguerada d’odi la mirada morta del nin de la dida, qui intentà agredir-la amb una estrebada convulsa.
I el rescloïment d’amor maternal esclatà amb violència d’explosiu. Amb el pit penjant, com una cascata de llet, la dida en follia rebutjà l’externa, que rodolà sobre les roques, i s’emparà del fill de ses entranyes.
-Mama fió!
Una gavina endarrerida llançà un crit enlaire

Alguns mots (DCVB):

DEMBLEJAR v. intr. No aguantar-se bé; moure’s en perill de caure (Mall.); cast. oscilar, vacilar.
ESPITRELLADURA f. Obertura per on es mostra el pit (Mall.)
ESTREBADA f. || 1. Moviment sobtat i violent (or., occ., mall.); cast. sacudida, estirón.
RESCLOÏMENT m. Reclusió excessiva.

(Imatge de Maia Galmés-Facebook)