Comença la cançó, reconec el so de les maquinetes del “Space Invaders”… Qui són aquests penjats que s’atreveixen a fer una cosa semblant?

Només podien ser ells, en Pau Debon, en Joan Miquel Oliver, en Jaume Manresa, en Joan Roca i en Pere Debon. Tots ells conformen Antònia Font, el grup músical més exitós que ha sortit mai de les illes juntament amb els menorquins Ja t’ho diré.

El grup va sorprendre per la seva proposta extremadament original allà per l’any 1997, i els senzills “en s’estiu” i “l’univers és una festa” sonaren una i altra vegada durant l’estiu de l’any 1999, que fou quan aparegué el seu primer disc.

Durant els anys següents, es feren uns habituals a les sèries de TV3 (a IB3 s’ho haurien de fer mirar) i a més es feren un fart de recórrer no tan sols els països catalans, sinó que sovint feren actuacions a festivals alternatius al nord d’Europa i també alguna actuació a diverses zones de la península de parla no catalana.

Avui, 17 anys després d’aquells inicis, els Antònia Font han anunciat la seva dissolució.

Amb l’esperança que més tard que prest es tornin a ajuntar, tan sols em queda donar-lis les gràcies per els fantàstics moments viscuts amb les seves cançons.

Que guai! que guai!
quins extraterrestres més originals,
van amb motos d´aigua dins l´hiperespai
i una espasa làser en sa mà.
Que guai! que guai!
tenen ses antenes parabòliques,
i tarifa plana telefònica
perquè sempre han de sintonitzar.
Que guai! que guai!
i berenen de pa bimbo amb tulipan,
monten una orgia piromusical
i s´exploten tots es genitals.
I hola què tal,
som es vostres amics de sa Terra,
un planeta de pols i de merda
d´un inòspit sistema solar.
I hola què tal,
jo he vengut a muntar es meu negoci:
un complexe de luxe de l´hòsti
per jugar a minigolf i a petanc.
Que guai! que guai!
toquen flautes, toquen flaut,
el seu biorritme és samba-disco-dance
i una aspiradora és el seu nas.