La cançó de la setmana

Interrompem el nostre format habitual per dedicar tres cançons al gran Nelson Mandela, que ens deixà fa dos dies. I és que la seva figura fou tan fonamental que molts d’artistes li han dedicat més d’un tema.

Com deia ahir en un comentari, si quan et mors dediquen llibres i cançons al teu nom és que has estat molt bo, però si això t’ho fan mentre encara ets viu, és que has estat més que bo. I aquest fou el cas de Nelson Mandela, el qual durant la seva vida ha rebut moltes cançons en mostra de suport: Santana, Bono, Simple Minds…

En el meu cas no he hagut d’anar a cercar a Internet ja que s’ha donat la casualitat que en la meva discografia tenia tres cançons sobre Nelson Mandela: una de Youssou N’Dour, l’artista sengalès que curiosament vaig posar la setmana passada, una altra de Todos Tus Muertos, el grup argentí que vaig posar ja fa temps, i la darrera d’un músic que coneixem tots de sobra, LLuís Llach.

El primer cas és una vídeo de Youssou N’Dour en directe des de Montreux amb ritme molt festiu:

 

El segon és un tema de Todos Tus Muertos que relata la lluita revolucionària contra l’Aperthaid que va comandar Nesoln Mandela. Sota del vídeo us deix la lletra de la cançó:

 Oh que placer, ver el apartheid caer
mas de 25 años tuvieron preso
a Nelson Mandela
esto acelera la revolución
y los obreros van a la huelga
miles de obreros no les importa
la represión

Balas de goma, gases y látigos
usa el racista de Sudáfrica
pero sabe que él tambalea
y la insurrección se acelera

Free Sudáfrica!Free Nelson Mandela! 
Can I can I can I … 
can I get a witness

Si no me creés me chequeás los cromosomas
me chequeás los genes
si no me entendés me chequeás los cromosomas
me chequeás los genes
el espíritu bambata crece
en Soweto y Sharpville
la lucha del minero se extiende
por toda Africa del sur

La policía baña el ghetto con sangre
y desaloja las familias de sus chozas
pero sabe que tambalea
pero sabe van a caer
murder style.

Per acabar vos deix Lluís Llach, que amb un tema amb ritmes africans dedicat a la família de Mandela (na Winnie de la cançó era la seva esposa), també va aportar el seu granet d’arena per engrandir la figura d’aquest gran personatge sud-africà:

Mira com balla la vella Winnie,
com trenca el ritme a cops de cor,
baten els peus com si
al fons de la terra
gemeguessin les antigues arrels.

Mira com balla la vella Winnie,
remou el cos amb l’art dels bruixots,
són els seus ulls com dues llunes plenes
fent de la seva pell un cel de mitjanit.

Dansant trepitja el temps de l’infortuni
en què els lleons foren engabiats,
negre és l’orgull, negre és la bellesa
si ho proclama la Winnie
amb el seu cos exaltat.
I aquesta dansa no hi ha qui l’aturi,
ni bancs ni racistes, ni la brillantor…
dels diamants.

Mira com balla la vella Winnie
marca així el ritme de l’avenir,
amb aquest pas entrarà a les escoles
obrirà les presons, tan vellleta com és.

Mira com balla la vella Winnie,
atia el foc en el seu endins,
sap pels seus fills condemnats a les mines
que es desperta el volcà i brama desvetllat.

Dansa quan sent que el tambors anuncien
presta agonia de l’esclavitud,
negre és l’orgull, negra és la bellesa
si ho proclama la Winnie amb el seu cos exaltat.
I aquesta dansa o hi ha qui l’aturi
ni bancs, ni racistes, ni la brillantor
dels diamants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.