Com dèiem abans, amb les eleccions per una part es va complir el nostre somni, però per l’altra es va rompre l’encant de la unió aconseguida amb la fundació del Club Card, agafant cada un el lloc que considerava que li corresponia. De banda els líders de “Flor de Card” potser hi ha, també determinats personatges clau, per la seva feina desinteressada durants tots aquests anys: en Xesc Umbert (es mecànic) que devers quaranta anys cada mes ens ha informat de la temperatura, brusques, vents, i altres fenòmens meteorològics. N’Ignasi Umbert, (es jutge), secretari de per tot; on ha faltat un secretari allà han trobat n’Ignasi: En el futbol en quasi totes les directives, en el PSOE, a la Filatèlica, a la Revista, i ara, com que no n’hi quedava altra ho és de la Gent Gran, segur que ho ha estat de més llocs que no record. En Pere Mesquida (Pedrin ), en tots els saraus on necessitaven un especialista del micro, allà hi ha hagut en Pedro. En Miquel Rosselló (Capirró) (PD), que va agafar el teatre pel seu compte, i en quasi totes les festes del poble, va engegar una representació (En Miquel de moment te relleu). Segur que em deix més d’un dels seus mèrits, però de moment me’n record d’aquets.
Com es natural, abans de les primeres eleccions, també hi havia batles, de fet en es pobles petits, com el nostre, solien comandar el batle, el secretari, el rector i el metge i el que deia aquesta gent anava a missa. El primer batle del qual en tenc record, va ser en Tomàs Rosselló (de ses Voltes ). En principi en Tomàs tenia una trencadora d’ametles, a l’entrada del Carrerillo. Es Carrerillo es un carrer molt estret, però llavors només hi havia carros i en Tomàs era es batlle, idò es carros per carregar o descarregar davant aquella cotxeria mai feien nosa. En Tomàs tenia un fill un poc major que jo, (també de nom Tomàs ), anava amb la pandilla de’s Quines i en Toni Xaret, però encara que fos un poc major que jo, vaig jugar moltes vegades en el caramull de clovelles de ca seva. El batle, era un homo molt “campechano”, però se sentia es colors. Contaven que, de jove, anava en una bona pandilla, per això s’entenia molt be amb la gent jove, comprenia les “gamberrades” dels joves, sempre que no fessen mal. Tot d’una que el poble ho va poder resistir va procurar fer les verbenes més populars de l’Illa. Jo recordo dues anècdotes, per poder explicar com era l’amo, i com procurava adaptar-se als joves. M’he de fer uns quants anys arrere. Quan una institució, viu per damunt les seves possibilitats, llavors l’esclat sol ser molt gros. Be, el Cardassar a l’any any 1959 va pujar a Tercera Divisió, hi va jugar tres temporades, després unes quantes més, es va convertír en un ascensor, un puja i baixa, fins que hi va haver aficionats disposats a boquinar, però això també s’acaba, i com passa per tot, el Cardassar va desapareixer; prest nosaltres, amb l’edat adequada per jugar a futbol, i molt afeccionats de la nostra pandilla a l’any 1966 començàrem a fer partits dins un camp on hi pasturaven cabres, ses casetes totes brutes, abandonades, portes rompudes…nosaltres començàrem a fer net, era l’única cosa que podíem fer, però aixì com nosaltres anàrem fent partits ens varen anar arreglant portes, venia un Municipal de tant en tant, s’aturaren de venir cabres, i la cosa es va compondre poc a poc; nosaltres fèiem tres o quatre partits a l’any, jo conexia gent de Manacor, de Petra, i de Son Servera, i organitzàvem algun partit, però això era tot, però anàvem molt pel camp i ens entrenàvem molts de mesos, fins a l’any 1968. En el 67 entre en Parreta (de s’Apolo), un petrer, en Riera (que va fallar), en Soler (d’es Tripoli), el fotógraf Pardo i jo varem muntar un torneig de penyes i el 68 ja jugàrem torneig; a l’any següent s’hi fa afegir en Muntaner i ja el fèrem en l’àmbit de “Educación y Descanso” i així, uns quants d’ anys.
A la nostra pandilla solíem ser catorze, i fundàrem la PD (Pandilla Dalmau). Aquets va ser el nostre primer equip; porter en Guillem Febrer ( Meco ), lateral dret en Joan Ferrer ( Ferrer), central en Tomeu Nadal (Conier), lateral esquerra, Pedro Mesquida (Siulo) -aquest no va acabar la temporada, tema nines i va entrar en Pedro Mesquida (Pedrin); mig dret en Rafel Llorer ( Llorer), mig esquerra Jaume Caldentey (Sastre ) o en Joan Bauza (Blanc) i a la davantera en Mateu Riera (Xaret) -tampoc no va acabar la temporada, i va entrar en Tomeu Mestre (Bovet)-, Guillem Soler (Guixaire), Joan Roig (Dalmau), Jaume Caldenty (Garbeta), Miquel Jaume (Comís) -aquest fallava molt, era mig Artanenc i jugà n’Ignasi Umbert (es Jutge ). Els Dimarts ens reuníem en el Bar Tripoli (era a l’alameda de na Camela, davant el Bar Apolo, un poc abans de la tenda d’en Toni Violí). Allà es feia el que es fa a les federacions, discutien els incidents dels partits, posàvem multes, treiem jugadors defora per x partits i deiem l’arbitre que duriem. Hi havia reunions curtes, però també n’hi havia que duraven fins a les tantes, i despres, tal vegada o millor ben enfadat i amb un bon fred, en Mobilette o en Gutzzi, cap a casa!.