Es conegut i comprovat que en arribar l’estiu, amb la calor i la humitat, els dies llargs i els fulls de roba que queden a l’armari, entre altres coses, cada any, solen passar coses rares: remors inversemblants, aventures, jocs…

Bona prova n’és aquest joc que, si mes no localment, arrasa en el fb i que consisteix en tirar-se vestits dins l’aigua i nominar altres persones perquè també ho facin (sota pena de pagar un sopar). Realment aquest vendria a ser el successor del joc dels poetes, pintors…i altres que ja arrelaren a la primavera, amb les primeres assolellades.

Per això no m’estranyà gaire que al demanar que feien aquelles bossetes dipositades a les jardineres dels carrers empedrats, i altres indrets, em responguessen que era un nou joc el “KKamaga”. I encara més ho vaig entendre quan el m’explicaren.

Pel que em digueren, després de que l’Ajuntament, mitjançant pronunciament formal, intentàs posar remei a la proliferació de les merdes de ca pels carrers, va sorgir, o incrementar, la moda de treure els cans a passejar fermats amb corda o altres ormejos pensats i dissenyats per a tal fi.

Moltes de les corretges porten, lligats, una mena de floc de colorins, cosa amb la qual ja m’hi havia fitxat, perquè realment la taca de color destaca del conjunt. Floc de colorins que resulta ser el conjunt de borses de plàstic que els propietaris porten per si de cas l’animaló fa les feines en el carrer.

Si es dóna el cas, el procés és senzill, es posa la mà dins la borsa, amb la borsa s’agafa la femta, es gira la borsa carregada i s’hi fa un nus. Llavors la borsa es porta fins a casa o es diposita en el primer contenidor o paperera que es trobi.

Bé, idò, es veu que, darrerament, amb les borses carregades s’ha iniciat un joc, el de dipositar-les mig amagades, i si potser del tot, en una de les jardineres dels “carrers embellits”, afegint-hi, d’aquesta manera una nova nota de color.

La persona que m’ho contava va aprofitar l’avinentesa que lloar la creativitat local (que es pot aparellar amb l’art de dipositar el fems en el contenidor que no toca), però no em va saber explicar ni les normes del joc, ni els premis estipulats. Aquí me’n vaig adonar que ho contava de referències, que, potser, li ho havien contat però que ell no hi havia jugat mai…encara.