Amb una música molt diferent però amb una lletra clarament inspirada en “Simpathy for the devil” dels Rolling Stones, aquesta peça musical feia la seva aparició allà per l’any 2003 a l’àlbum “Energia” del grup berguedà.

És si més no curiosa l’estrofa de la lletra a on diu:

“Però encara queda allò tan important,
sempre hi estic pensant.

Però no t´ho diré pas, callaré,
no fos cas que parlant-ne gaire es maquin els delits,
però els meus ulls enardits xerren pels descosits
i estic segur que ho endevinaràs.”

Coneixent els components del grup i sobretot el seu cantant Francesc Ribera “Titot” hi posaria la mà al foc de que “allò tan important” és el destí final d’aquest procés que, des d’avui mateix, comença a caminar al Principat. Ens hi jugam res? 😉

Vaig navegar molts anys vora l´Ulisses,
i he estat el “prota” d´una “peli” de Cinexin,
he tirat pedres en plena intifada
i en temps de descompte he parat un penal al Madrid.

Vaig a treballar a Tatooine, a la taverna,
i amb Napoleó i Gengis Khan he jugat al Risk,
he vist sortir de l´ou la guita boja
i vaig trobar l´espardenya de Jesucrist.

Però encara queda allò tan important,
sempre hi estic pensant.

Però no t´ho diré pas, callaré,
no fos cas que parlant-ne gaire es maquin els delits,
però els meus ulls enardits xerren pels descosits
i estic segur que ho endevinaràs.

Vaig veure l´Atlàntida submergint-se
i de xic havia estat al país dels barrufets,
amb el Rei Jaume vaig entrar a València
i sóc feliç si se´m permet escriure sonets.

He fet senders on cap déu dóna empara,
per móns secrets, amb gent fascinadora;
és cert i ho dic i res tan alt m´honora,
però no en tinc prou i el meu desig dispara
l´atreviment de demanar-li, encara,
al meu atzar, una última penyora.