Què tenen en comú Pablo Picasso, l’esbojarrat Cat in the Hat del Dr. Seuss, els monstres de Maurice Sendak , L’Olivia de Ian Falconer i el petit protagonista de How to catch a star, Lost and Found, Up and Down d’Oliver Jeffers ?
Al marge de que tots 5 siguin noms indiscutibles i indispensables de tot manual d’Història de l’Art (en el cas de Picasso) o de tota revista, publicació, blog (com aquest) sobre literatura infantil amb un mínim de caché, sembla que tots cinc tenguin un gust exquisit per les ratlles.
Potser, però, convindria anar un poc més enrere en el temps, no gaire, no passeu pena, per esbrinar d’on ve aquest estampat tan navy. Bé, idò resulta que durant el Segon Imperi francés un decret publicat al butlletí oficial de l’armada establí quin hauria de ser l’uniforme oficial i, efectivament, aquest estaria compost d’un jersei amb un estampat de ratlles, no pas amb l’objectiu de ser més cool que l’armada enemiga, sinó amb el pragmatisme propi de la gent d’armes: calia veure als mariners de lluny.
I com que sempre n’hi ha que tenen els ulls més oberts i les conexions sinàptiques més actives, aquesta peça, matelot en francès, s’acabà convertint en un component que no podia mancar dins l’armari de la people més in. Coco Chanel va ser, possiblement, la primera en introduïr aquesta peça quan al poc d’obrir la seva segona tenda a Deauville (Baixa Normandia) comença a aparèixer vestida amb el jersei que portaven els mariners que treballaven per la costa.
Us convidam a seguir llegint al blog de L’Elefant Verd lelefantverd.wordpress.com