Racó de poesia és una nova secció que pretén fer arribar als lectors les obres dels autors inspirats per la musa Cal·líope, a través d’un breu comentari sobre la vida del poeta i la selecció d’una de les seves obres. Esperam que vos agradi.
La primera entrega de Racó de poesia està dedicada al poeta Joan Alcover i Maspons. Polític, assagista i poeta, va néixer a la Ciutat de Mallorca, l’any 1854, i morí a la mateixa ciutat, l’any 1926.
Mestre en Gai Saber i Premi Fastenrath. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Autor del poema La Balanguera, himne oficial de Mallorca amb música d’Amadeu Vives.
La seva obra està molt lligada a la tragèdia i el dolor humà perquè la seva vida va estar presidida pel drama:
Sis anys després de casar-se morí la seva dona amb la qual havia tengut tres fills, Pere, Teresa i Gaietà. Quatre anys després es tornà a casar i tingué dos fills més, Maria i Pau. Dels cinc infants només en va sobreviure un. Deu anys després del segon casament morí la seva segona esposa.
Les seves obres més importants en el camp de la poesia són:
- La relíquia
- La Balanguera
- La serra
- Cap al tard
- Poemes bíblics
- Desolació
Un dels poemes que reflecteix més el dolor de l’escriptor és
DESOLACIÓ
Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.
Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sense entranyes, que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,
al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.
I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.
Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;
sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.