En aquest enllaç de l’Ara.cat podeu llegir com estiuejava a la platja de Sa Coma d’acampada (una cosa ara impensable, i il·legal) en Pau Debon, exvocalista de l’enyorat grup Antònia Font. I és que en Pau i el seu germà, Pere Manel, i exbateria del grup, sempre han tengut una cama llorencina (de part dels Palers).
Com bé diu en Pau, quins temps aquells…
Compartesc aquesta dèria d’infantesa amb el bo d’en Pau. La meva família també hi anàvem, amb els Mosques, Pipes, Meca i companyia… normalment més a Cala Agulla. Eren altres temps en què acampar encara no era un acte clandestí i de rebel·lia. I compartesc amb ell tots aquests moments que diu: caçar crancs, jugar a l’arena, esperar la maleïda digestió (veig que era un invent dels “grans” per poder fer horeta i descansar un poc de nosaltres ji ji ji). Només afegiria (els pins de cala Agulla ho permetien) les grans hamaques que dúiem per engronsar-nos i que sempre ens barallàvem per agafar-la.
Com bé diu la cançó d’Antònia Font (ara ja sé d’on els ve):
“I és que estic de puta mare
d’ençà que és en s’estiu,
gairebé no recordava
el que és viure tranquil.”
els vells de Mallorca no anaven a la mar”
La mar fa forat i tapa,deien.