No dic res que a dia d’avui no corri de boca en boca de la major part de la societat mallorquina quan exprés la meva més absoluta desavinença amb les paraules «la justícia és igual per a tothom».
Just fa falta parar l’orella a qualsevol conversa, ja sigui aquesta a un cafè, una llibreria, la universitat, o al carrer mateix. La sensació s’ha estès ja de forma transversal a tota la societat i tan sols els més addictes als partits polítics que gaudeixen d’aquests avantatges judicials i els seus mitjans i grans empreses afins neguen rotundament aquests fets sabent que si no ho fan, ells poden ser els pròxims.
Tot i que estic segur que qui més qui manco té al cap moltes d’aquestes comparacions tot seguit pas a fer una sèrie de paral·lelismes que demostren ben a les clares aquest immens biaix entre la justícia:
- El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, més conegut com a Valtonyc, va ser condemnat a tres anys i mig de presó per injuries a la corona i enaltiment del terrorisme. Mentrestant n’Arturo Pérez Reverte, després d’afirmar que «l’Espanya del segle 18 va perdre l’ocasió de passar els catalans per la guillotina» es pot passejar cada dia tranquilament pel carrer sense cap classe de problema.
- Durant una visita a Manacor a l’any 2012 de l’ex-president José Ramon Bauzá foren imputats els regidors Miquel Oliver, Sebastià Gaià (PSM) i Joan Llodrà (Esquerra Republicana) pel simple fet d’assistir a una concentració a la qual, sabent a que s’exposaven, romangueren a un costat sense moure’s en cap moment. En canvi no han estat pocs els militants i càrrecs de partits espanyols que s’han fotografiat o han estat vists fent la salutació nazi i cap ni un d’ells l’han imputat.
- Mentre imputen a la batlesa de Berga per tenir una estelada al balcó, d’altres poden tenir banderes franquistes tant al balcó del consistori com a la sala noble de l’ajuntament sense absolutament cap problema.
- Maria Antònia Munar roman tancada a la presó de Palma des del primer dia de les seva condemna tot i estar en tractament d’un càncer, mai ha rebut cap rebaixa de la condemna. Blesa, Rato, Urdangarín no entraran mai a presó, Jaume Matas va veure rebaixada la seva condemna i hi ha una llarguíssima llista d’indults polítics a l’estat espanyol.
Aquesta llista no acaba aquí, de fet són gairebé inacabables els casos a on es demostra la justícia colonial que practica sense cap mirament l’estat espanyol, de fet avui mateix ressonen a tots els mitjans les declaracions del jugador del Futbol Club Barcelona Gerard Piqué a on tornava posar de manifest la injustícia amb la que se’ns tracta als qui no som dels seus: “Jo mai treballaria pel Real Madrid. El que no m’agraden són els seus valors. No m’agrada veure a la llotja del Bernabeu les personalitats que hi ha i com mouen els fils a aquest país. La persona que ha imputat a Messi i Neymar (Marta Silva) seu al costat de Florentino al Palco. No diré res més però no descubreixo res. És així.”
Això, que ho sap tothom, no tan sols ho diu el central del Barça, sinó que també ho ha afirmat gent que està a les seves antípodes com el qui fora tresorer del PP Luís Barcenas.
Qualsevol dels negocis que es faci des del “palco del Bernabeu” estan beneïts per l’estat i, en cas de que no funcionin, sempre s’hi inclou una clàusula a on en cas d’haver-hi qualque problema, l’oligarca de torn rebrà una sucosa compensació, tant si el projecte és una plataforma de gas, com si es tracta de l’hospital de Son Espases. Evidentment després el polític que inclogui la famosa clàusula es veurà recompensat en acabar la seva carrera política amb un càrrec al consell d’administració corresponent.
Per acabar crec que la nostra societat hauria de donar les gràcies a persones com en Gerard Piqué que s’atreveixen a denunciar i amplificar públicament aquesta situació, tot i saber que a partir d’ara la injustícia espanyola no li llevarà l’ull de damunt.