El passat dijous a les 20.30 hores la llorencina Catalina Ferrer, encarregada del guió, i Flavia Gargiulo, de la il·lustració, van presentar a la Biblioteca de Sant Llorenç el conte I tu, què tens?
L’esdeveniment va arreplagar un bon grapat de gent i va comptar amb les paraules de l’editor del llibre (ja va avançar que l’obra viatjaria fins a Palma i Barcelona, una molt bona notícia) i, com no, de les dues autores. Catalina va destacar que havia volgut fer un text directe, breu, sense descripcions sobreres, perquè les il·lustracions de Flavia eren més que suficients i parlaven per si soles. Per la seva part, Flavia va voler posar l’accent en la força de les paraules de na Catalina, gens ambigües, que li feren fácil la il·lustració adequada a cada escena.
Per la meva part he de dir que el que vaig veure a la Biblioteca va ser la cara radiant d’il·lusió de dues joves creadores davant la seva primera (en un cas) o primeres (en l’altre) obra. Esperem que aquesta il·lusió els perduri i puguin continuar exhibint-la en forma d’obres d’art (na Catalina ja va advertir que tenia més d’un escrit guardat al calaix…. idò que no hi quedin Catalina… pitja i insisteix!).
Pel que fa a l’obra es tracta d’un llibre més que necessari en el temps en què vivim. La tradicional familia de pare i mare amb fills com a única i perfecta ha quedat obsoleta i s’han de tenir en compte totes les variants existents (matrimonis del mateix sexe, adopcions, mares que emprenen el camí elles totes soles…) i fer veure als nins ja de ben petits aquesta diversitat i que no té res d’estrany o dolent. Curiosament mentre na Catalina i na Flavia destacaven tot això per Palma hi havia tot l’enrenou del cas Hazteoír, aquest col·lectiu que passeja un bus per tot Espanya en defensa unilateral de la familia tradicional de tota la vida, símptoma clar que el llibre és més que necessari.
Ara just falta que algún col·lectiu de Sant Llorenç aprofiti el llibre en sentit educatiu: o bé la nostra escola adquirint el llibre, o bé les bibioteques amb un contacontes o taller o, si no, l’Espai 36 o sa Màniga. Ho deix caure miam si algú s’anima!
Enhorabona, idò, a na Catalina i que en pugui escriure molts més!
tradicional
Moltíssimes gràcies Pau per les teves paraules. No basten les llestre per dir l’agraïda que us estic a tots per haver fet d’ahir un dia molt especial…ja li vaig dir a en Sebastià (l’editor) que a mi m’agrada molt xerrar i si m’escolten, encara més…Bromes al marge, avui sense anar més enfora una mestre de la nostra escola m’ha fet arribar uns dibuixos dels seus alumnes: havien treballat amb el llibre!! Aquesta, sense cap dubte, és la millor resposta, el motiu pel qual em creat aquest llibre i pel que seguirem fent feina.