Campbell assenyala que els mites, aquestes històries a les que donam certesa, aquests relats poètics i fabulosos que serveixen per explicar una doctrina, una creença… resulten imprecindibles per al desenvolupament humà.Però no en sentit de “tema” o afegit a la presumpta veritat, sinó a manera d’embolcall amniòtic. Ho sintetitza dient: