Quina tema de conversa us ve de gust encetar?
Parlem de la darrera torrentada?
De l’actitud del President del Parlament?
De la transparència de les nostres Institucions?
De la legalització de les construccions il·legals de fora vila?
Dels diversos posicionaments en relació a la saturació turística?
De….
A qualsevol tema de conversa hi aniria bé la frase d’avui. Continua
Imatge refrescant d’estiu. Entre el plàtan i l’eucaliptus, simfonia de verds a la banda septentrional del terme municipal.
Sobre el verd suau de l’alfals, una frase de Josep Maria Esquirol a “L’escola de l’ànima” (2024).
¿No som tal vegada esclau de modes i costums?, i de les nostres creences? Continua
Amb el Puig d’Alpara difuninat pel contrat de llum al fons, i amb l’alfals d’estiu florit en primer terme, una frase de Mark Fisher .a “Realisme capitalista. No hi ha alterbnativa?”.
Una frase contundent que ens situa en el dubte constant i persistent: ¿aquesta acció lliure i meva, ajuda a la sostenibilitat del planeta o l’envia a fer punyetes?
Les respostes no són mai, no acostumen a ser, blanques o negres, en tot cas si les situam en una escala d’u a deu assenyalen tendència. Continua
Una altra de les idees potents que ajuden a pensar. Rogovsky en el seu màster aplicat en el món de l’empresa, però extensoble a tots els àmbits de la vida assenyalava de forma insistent que “sense resistències no hi ha canvi”.
Tot canvi implica rompre criteris i costums.
Bert Hellinger,el de les constel·lacions familiars,en una mateixa línia assenyala “Sense resistència no h iha coneixement” Continua
Segurament la nostra mesura ve determinada per la nostra història i el nostre entorn, muntam aixi el nostre relat i ens aferram a les nostres creences.
El trasbals de la nostra liquitat des de la Mallorca agrícola a turística ens ha portat a un posicionament de domini absolut de la natura. Necessitam aigua?, idò fem un pou i que es foten les capes freàtiques. Ens hem de desplaçar?, idò un cotxe de cada dia millor, mes car, i amb una potència deu vegades superior a la necessària… Continua
Tenim tendència a pensar que nosaltres, cada una de les persones, som ésser lògics, coherents, permanents…
Però és veu que la ciència no es mostra gaire d’acord amb aquesta tendència. Continua
La tercera elecció del aprenentatges compartits dels docents és clara però s’expressa de diversa manera. Es el cost de les preguntes obertes. En tot cas se’n destaca la necessitat de viure amb alegria i de treballar per trobar la felicitat, tant la pròpia com la dels altres. Continua
Comencen a rebrotar les figueres, bon moment -sempre és bon moment!- per reflexionar una mica.
Adesiara s’ha assenyalat que els records ens enganyen, i també els pensaments!. Les neurones del cervell van a la seva.
D’altra banda també s’ha comentat, de forma reiterada, que no sóm espectadors d’una “realitat externa”, sinó que fem part d’un tot. Continua
I quan s’arriba on se n’anava, hom s’asseu i contempla el paisatge. Hi ha un record pels detalls del decurs del viatge, mentre s’engoleix la nova bellesa. Determinades idees suren per damunt les altres. Són idees-força que ja es porten a la motxilla. Continua
Adesiara s’ha comentat que ens aferram al que tenim més aprop. Els estudiants es comparen amb el companys de curs, d’alguna manera sóm condicionats per les opinions dels veinats o coneguts…
D’altra banda també s’ha assenyalats que, encara que no en volguem adonar, tots vivim condicionats per determinats mites. Continua
Per seguir l’ordre de la reflexió que, de mica en mica, es va presentant, voldria recordar una frase de Dawkins que ens situa en una determinada realitat biològica: Continua
Lliga amb la frase de diumenge passat. Maturana dona una volta més a les aportacions de V. Frankl, no sols triam l’actitud front les coses que ens passen, sinó que, amés som allà on volem ser. Continua
Com m’agrada recordar la contundent aportació de V. Frankl, aquell psiquitra jueu que va sobreviure als camps de concentració nazis. Ungüent de vida i de força Continua
Campbell assenyala que els mites, aquestes històries a les que donam certesa, aquests relats poètics i fabulosos que serveixen per explicar una doctrina, una creença… resulten imprecindibles per al desenvolupament humà. Continua