Avui parlarem de mots que, éssent relativaments usuals, no surten en el diccionari. El dos primers perquè, pel significat que se’ls atorga son clars castellanismes -ens n’haurem d’alegrar, idò que es perdin!-; el tercer (“cunyadisme”, que substitueix els dos anteriors) encara resta pendent de consolidació.

Segons notícia de premsa del  desembre de 2016, rebre beneficis extraordinàris per raó de coneixença o amistat ja no serà  per “enxufe”; de la mateixa manera que aparentar saber el que no es sap, ja no serà una “fastasmada”. Sembla ésser que ambdós mots es van, paulatinament, substituint pel modern concepte “cunyadisme”.

Llavors apareixen les preguntes clau: ¿quantes persones afectades de “cunyadisme” conec?. Fins on arreiba el “meu cunyadisme”?

(Imatge de Google)