Caçar mots perduts es pot convertir en una aventura. Es tracta d’escoltar la parla persones de certa edat i quan diguin un mot poc usual, jas!, un a la borsa!. A n’aquest el caçà na Caterina, es coltant una recepta de cuina “…i quan estigui ben esbaldrit…”.
Vegeu el que mostra aquesta meravella de MN. Alcover i F. de B. Moll:
En aquest cas concret, la cuinera feia referència a l’accepció 3a.
ESBALDIR v. tr.:
V. esbandir.
ESBANDIR o ESBALDIR v. tr.
|| 1. Escampar; estendre (or.); cast. esparcir, extender. Los daurats cabells volaven esbandits per les sues espalles, Alegre Transf. 140. Moltes donzelles xiques y grans y totes ab los cabells sbandits anaren a Sta. Clara, doc. a. 1584 (Ardits, v, 398). Tot s’obria, tot ho amarava la llum, arreu s’esbandia l’aire, Pons Com an., 154. Esqueixar el silenci amb una veu ardida, que s’esbandia pels murs de l’església, Ruyra Parada 26. Una llum feble i grisa voleiava en l’aire, esparpallant-se i esbandint-se per tot arreu, Ruyra Pinya, i, 67.
|| 2. Obrir amplament una cosa, separant les parts que la clouen o formen (pir-or., or.); cast. abrir. «La porta està esbandida» (Conflent). Son catret dels encants…, la Emilia estobant-li la màrfega, mudant-li els llensols, esbandint-lo de potas,Pons Auca 158.
|| 3. Espargir, fer que se’n vagi una cosa que està reunida; cast. esparcir, despejar. Qui no hi baxa freturós d’estirar les cames, d’esbandir-se la pols, Oller Rur. Urb. 5. a) fig. Aquestes trasmutacions de silueta comensaven a esbandir-me l’encongiment que m’havia anat causant aquell panorama, Oller Rur. Urb. 46.
|| 4. intr. Estendre’s la mar per la platja (Empordà). «Aquí esbandeix massa, i farà de força mal atracar» (St. Feliu de G.).
|| 5. Passar per aigua clara i rentar novament una peça de roba que s’ha passat per la bugada, una peça de vaixella que s’ha rentat amb sabó o lleixiu, etc. (or., occ.); cast. enjuagar, aclarar. Fora peresa. Descotxa’t! Pegas un salt…, t’esbandeixes la cara, Pons Auca 73.
|| 6. Esquitxar, espargir coses menudes; cast. salpicar. Era d’una negror ufanosa que, a rafegues, s’esbandia de finíssims girasols argentins, Ruyra Parada 34.
|| 7. «Sacudir una pieza de ropa, tirando de ella con una o ambas manos» (Martí G. Dicc.).
|| 9. Llançar a bocins una cosa (Benassal).
Fon.: əzbəndí (pir-or., or.); azbandí (occ.); əzbəɫdí (or.).
Etim.: del llatí expandĕre, ‘escampar, obrir’.
(PD. El mateix mot va ser tractat des de l’accepció cinquena)
Imatge de Google