Aquesta és una de les tres que arreplegà na Caterina a la vetlada curiablanquera de l’altre dia. Més que mot és expressió perduda. . Actualment per aquí diem: “jo començo a caminar, tú ja vendràs” en comptes del “ja m’aconseguiràs” d’abans.. Com si de les diverses accepcions del verb que mostra el DCVB s’haguéssim perdut les dues primeres.
ACONSEGUIR o CONSEGUIR v. tr.
|| 1. Perseguir, anar darrera qualcú per assolir-lo; cast. perseguir. Les cinquanta galees… aconseguiren En Ramon Marquet e no’l pogren haver, Muntaner Cròn., c. 131.
|| 2. Arribar a una persona o cosa que es mou, a força de fer més via en la mateixa direcció; cast. alcanzar. «Si corres, encara aconseguiràs el teu pare» (Barc., Empordà, Lleida, Valls). Com ell havia seguit un senglar en sa caça, e com en un gran boscatge aconseguí lo senglar, Llull Blanq. 48. E axí la davantera de la host del senyor infant aconseguí la rerasaga de la host d’En Rocafort,Muntaner Cròn., c. 232. a) aplicat al temps o a accidents: Sobrevenir. E linvern aconseguí’ls al port de Clarença, Muntaner Cròn., c. 244. Que sia segur… en si e en sos avers, e que no’l aconseguesca negun dampnatge, doc. a. 1313 (Capmany Mem. iv, 55).
|| 3. Arribar (en general); cast. llegar. La potencia dels gots, que ab lur caualleria… vençeren Daneos… e aconseguiren la gran Tyrus famosa, Tomic Hist. viii. La Pepeta y la Tuyes, tirant pel dret y a bots y a empentes aconseguiren la esglèsia, Pons Auca 108. a) Igualar-se amb un altre. «Jo ja t’aconsegueixo en els estudis» (Empordà).—b) Per analogia de arribar i altres verbs que tenen el mateix significat, es troba aconseguir usat com a intr.: Anem a la uila, que’l Rey de Maylorques es a la muntanya e no y porà aconseguir tantost com nos, Jaume I, Cròn. 66. E lexam les uanes glories d’aquest mon per conseguir al seu regne, ibid., 1.
|| 4. Obtenir, guanyar, arribar amb el propi esforç al fi volgut; cast. conseguir. Ab creença aconseguirás sciencia, Llull Prov., cap. 16 Qui conseguex bastantment so que vol, Jahuda Dits 34. Axi com un bon servidor qui serva les paraules de son senyor per allò aconseguirà la soldada. Sermó St. Pere, 125. Los quals apres molts prechs… conseguiren que el Comte faés pau ab ells. Boades Feyts 209. Justa cosa es que l’hom misericordiós aconsegueixca misericordia,Villena Vita Chr., c. 194 Girava el cap tant com podia, mes no aconseguia veure-li sinó el clatell, Ruyra Parada 75.
|| 5. «Aconseguir en lo compte: subducere rationem: alcançar en la cuenta» (Nebrija Dict.).
Fon.: əkunsəɣí, kunsəɣí (pir-or., or., men.); akonseɣí, konseɣí (occ., Maestrat); akonseɣíɾ, konseɣíɾ (val.); əkonsəɣí, konsəɣí (Mall.).
Conjug.: regular segons el model per acudir. En la llengua moderna, les persones de sing. i la 3.a de pl. dels presents d’indic. i subj. tenen sempre la forma incoativa. En la llengua antiga trobam les dites persones amb la forma no incoativa: E tantes coses no aconsec de celles que ama, Llull Cont. 342 Per la qual aconseguen mèrits e moltipliquen virtuts, Llull Arbre Sc. i, 257. Car lo uostre pujament es pujament de nos, e el uostre be aconsich a nos, Jaume I, Cròn. 50. E sens pensar poch delit s’aconsech, Ausias March 102. Y el que volran per null temps aconsiguen, Ausias March 104.
Var. form. ant.: aconsegre, consegre.
Etim.: del llatí consequĕre, mat. sign., amb canvi de conjugació.
(Imatge de Google)