No és un mot perdut del tot, però feia temps que no el sentia: està xetigós. Ara referit a una persona amb mala cara, malfet o malaltís…

XÈTIGA f. 
Estat de gran flaquesa produïda per malaltia crònica; fig., estat de debilitat econòmica, moral, etc. (mall.); cast. desmedro, marasmo. Ja havien resolta sa xètiga que duien, Alcover Cont. 375. Si de magror i xètiga era ni menys ni pus que una granota escorxada!, Galmés Nov. 12.
Fon.: ʃέ̞tiɣə (mall.).
Etim.: del llatí hectĭca, ‘tísica’ (cf. la forma ètiga existent també en mallorquí).

XETIGÓS, -OSA adj. 
Que duu xètiga (mall.); cast. desmedrado, achacoso.

Imatge. Sant Jeroni de Caravaggio