En aquest volgut viatge personal de l’anomenada madurescència, hi ha coses que poden resultar curioses i d’altres que vols assumir, malgrat el cost de transgressió cultural que pugui representar. Tal és el cas, el pas dels habitual reconeixements a la necessitat del re-coneixement de totes i cada una de les persones dels diversos àmbits relacionals.

Una idea que em situa a la perifèria, a l’espai indefinit de la frontera. Dels reconeixements al re-coneixement