Le’m va suggerir el tècnic que muntava el fil de telefonia a casa: “s’ha d’anar alerta a fer una curva perquè aquest fil es bo de rompre”. Mon pare, que no parlava anglès ni en sabia res de telefonia, hagués dit “alerta que no faci baga!”. Ho deia mente esteniem fils de ferro per estirar les reixetes del galliner. Sabia que, a la llarga, una baga era punt de ruptura. Una vegada muntat el fil, voluntariament en feia alguna de grossa que servia de tensor.

El DCVB mostra l’ampla significat, més de 10 accepcions,  del mot:

1. BAGA f. 
|| 1. Anella de cadena (St. Feliu de G.); cast. eslabón. Ab una baga de cadena ampleta, Agustí Secr. 137.
|| 2. Anell en general (Serrallonga); cast. anillo. Tenints en la mà una baga feta de unes trenes de seda,Carbonell Ex. Joan II, c. 58. Tens un cor dins ta baga d’amatista, Pérez-Jorba Poem, 56.
|| 3. Espècie d’anella de fil, de corda o d’altra matèria flexible, que resulta de fermar doblegant un cap o tots dos sense acabar-los de passar dins el nus que es forma en la lligada, de manera que estirant un dels caps es desfà fàcilment el nus; cast. lazada. Una baga de cordill per tirador, y prou, Víct. Cat., Ombr. 35. a) Baga escorredora: anella formada per un cap doblegat que passa balderament per dins una altra anella, de manera que estirant o afluixant el cap s’estreny o eixampla la baga; cast. lazo corredizo. En Jepet estava espantat com si’s vegés al coll una baga escorredora, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 169).
|| 4. Cada un dels anellets de plata que s’encadenen per formar una bossa monedera (Mall.).
|| 5. Cada un dels components dels lliços, consistents en un fil de cotó o de llana o en un fil d’acer, que per sos extrems se fixa en els perxerats del teler, i que du enfilats els fils d’ordit (Cat., Val., Bal.). a) Baga coixa: la que entra en la composició de llicets i lliçons destinats únicament a aixecar els fils d’ordit, però no a baixar-los, i per això no té cap ullet en la seva part central (Pons Ind. text.).—b) Baga boja: la que es fa funcionar amb evolucions de plana, a l’extrem de les vores d’un ordit, quan, a causa del lligat que fan aquestes, se necessita un fil al costat d’elles per a lligar el retorn d’una passada que ve a col·locarse dins la mateixa calada de la passada anterior (Pons Ind. text).).
|| 6. Cada un dels ploms que serveixen per calar l’art de bou (Manacor).
|| 7. Eixanguer, peça que subjecta l’arada amb el jou (Pou Thes. puer. 58).
|| 8. Corda molt gruixada per a lligar les càrregues (Tortosa, Baix Maestrat, Plana de Castelló); cast. lazada. Dos saquetons de mitja quartera, col·locats amb dos costals i lligats amb bagues a la xalma, Violant Pa 17.
|| 9. Peça de ferro d’una cama roscada i amb anell al cap (Cat.); cast. pitón. 
|| 10. Forat que hi ha en el mànec de la balança, a l’endret on se mou la llengueta, per poder apreciar bé quan està al fi (Cat.); cast. manija, caja. 
|| 11. Cada una de les anses de corda que té la vela de molí per enganxar-se en els caps del velerons i mantenir-se ben atesada (Mall.).
|| 12. Llacera per caçar (Men.); cast. lazo. 
|| 13. ant. Corretja amb què s’embolicava la llança o el dard per donar-li més impuls en tirar-lo (Nebrija Dict.).
|| 14. Condició transitòria que un contractant se reserva abans de formalitzar el contracte, i sense la qual aquest es considera inacceptat o rescindible (Mall.). «Volia que anàs amb ell, però jo em vaig deixar sa baga de si mon pare ho volia» (Manacor).
Fon.: báɣə (or., bal.); báɣɛ (Ll.); báɣa (val.).
Intens.: bagueta, bagota.
Etim.: del llatí baca, ‘anella de cadena’ (cfr. Wartburg FEW, s. v.).