Ara que s’atraquen “ses festes”…
Ara que la secció es buida de nous suggeriments…
Ara que tenim a mà el fàcil recurs de qualsevol dels textos de Salvador Galmés…
Avui toca el present mot.
El DCVB mostra:
BOIET, -ETAm. i f.
|| 1. Mancat d’enteniment, que obra irracionalment (Mall., Men.); cast. loco, tarumba. Es manacorins tornan boyets amb so fe viña, Ignor. 77. Blaia, boieta, que li falta una aigo, Alcover Cont. 302.
||2. Entremaliat, que obra avalotadament (Mall., Men.); cast. loco. Joan, Joanet!, què tens a s’oreia? | —Un mal ton bohet [sic] | que’s metje se’n reia, cançó pop. menorquina (ap. Camps Folkl. i, 102).
||3. Dimoni boiet: a) Esperit molt inquiet i amoïnador, juguetejador i travessadís, que, segons la superstició popular, es dedica a fer destralejar la gent sense to ni so (Mall.); cast. duende, trasgo.—b) Home disfressat de dimoni, que pren part a certes festes populars de Mallorca pegant bots i ballant i ficant-se entre la gent per fer-la riure. Per vestas dels diables boyets, y pólvora per la festa del Corpus, doc. a. 1728 (Hist. Sóller, ii, 419).—c) Infant o al·lotell molt entremaliat i renouer (Mall., Men.).
|| 4. Llamp boiet: llamp llunyà que no va acompanyat de tro perceptible (Men.).
Cult. pop.—Segons creença del poble mallorquí, els esperitons anomenats dimonis boiets són molt trullosos i feiners, en tal manera que no saben estar aturats i sempre n’han de fer alguna de les seves. El qui tingui un dimoni boiet a son manar, té mitjà d’aconseguir qualsevol cosa. Diuen que la falguera floreix i grana la nit de Sant Joan, i a sortida de sol ja tira la llavor, i cada gra d’aquesta llavor torna un dimoní boiet si en el moment de caure l’apleguen dins un canó de plata. Sobre aquesta idea i els fets que es conten relacionats amb ella, cfr. Alcover Rond. i, 210 i v,64-76.
Fon.: boјə́t (mall.); buə́t (Ciutadella); buέ̞t (Maó).
Etim.: variant de boget, dim. de boig.
Imatge de Google/duende