Segurament la nostra mesura ve determinada per la nostra història i el nostre entorn, muntam aixi el nostre relat i ens aferram a les nostres creences.

El trasbals de la nostra liquitat des de la Mallorca agrícola a turística ens ha portat a un posicionament de domini absolut de la natura. Necessitam aigua?, idò fem un pou i que es foten les capes freàtiques. Ens hem de desplaçar?, idò un cotxe de cada dia millor, mes car, i amb una potència deu vegades superior a la necessària…

El sabó, el perfum, les sabates, el vestit…el que mostri la televisió!. Quan una eina o una màquina no acaba d’anar bé, en comprar una de nova i tiram la vella!. (A més, en aquest cas, hi hauriem d’afeghir la despesa de destinació dels vells aparells). Ens hipotecam pensant en que com més anirà més doblers guanyarem…

Potser haurem de començar a pensar d’una altra manera!