Trescar les tavelles de la llengua resulta apassionant. els matisos enriquidors i varietats per atendre un mateix concepte entre entorns, entre pobles d’un mateix entorn i adhuc entre famílies d’un mateix poble, o persones d’una mateixa família, resulten fascinants.
Tal és el cas de “rugai” (rogall) que en el nostre entorn familiar o bé no l’havia sentit mai o bé no el recordava.
El DCVB mostra:
ROGALL m.
|| 1. Inflamació de la gargamella que fa fer una veu aspra i sorda; el so aspre que es produeix a la gargamella d’un malalt, d’un agonitzant, etc.; cast. ronquera…/…a) fig., So aspre i confús d’una cosa inanimada; cast. ronquera, resuello. El rogall de la mar era més perceptible, Víct. Cat., Cayres 250. Haver resistit tres anys els rogalls del fonògraf, Llor Jocs 164.
|| 2. Botet de caçar guatlles (Empordà); cast. reclamo.
Rogall (escrit Rugall): llin. existent a Arbúcies, Enviny, Peramea, St. Joan les A., etc.
Etim.: probablement derivat del llatí raucu, ‘ronc’.
Aportació de Jerònia Mesquida
Imatge: de Google/ronquera